Quatre cosetes sobre el #27S2015 #TenimPressa

Bé, avui, he tingut un moment per a pensar al matí mentre anava cap a Odèn tot conduïnt, de vegades les coses et vénen com et vénen, amb indiferència del lloc i el moment, què hi farem (quan ho he pensat era més collonut del que ara escriure, sujuru). He pensat i donat quatre voltes a lo d’ahir. Que votarem el 27 de setembre i amb llistes separades. Hom arriba a una reflexió força simple: i això no es podia fer ara al març? De debó. No ho entenc. Els que es queixen de l’espoli fiscal i la injustícia espanyola i tal, els hi sembla bé aquest prollongament? Perquè? Inexplicable. Sí, hi ha uns quants motius, dedueixo: que l’acord dit és una merda i que abans van les municipals. Ho analitzarem ràpidament. L’acord es refereix en què han acordat a tornar a allò acordat (CiU+ERC), què havien acordat? una merdeta punxada en un pal i poca cosa més. Aquí no hi ha independència ni res. Lo segon, les municipals, com poden dir, COM?! que pactaran en les municipals? Donar-li un caire indepe a les municipals no és gaire intel·ligent, com a norma, a pobles es vota la persona o el programa. El tema nacional sol quedar de banda. Ah, per cert, quan es voten a les municipals (ja que hi ha gent que es pensa qui sap què) potser també hauria de saber que amb el seu vot ajuda a la formació de Consells Comarcals i Diputacions, sí, aquelles coses on hi ha gent que cobra, representa que fan alguna cosa, cobren i no els hem votat ni ens demanen opinió. I m’atreveixo a dir que si penseu en clau indepe a les municipals, el cinturó roig, tornarà a ser roig (crec que s’entèn)

Un, un pagesot com jo, s’acaba preguntant com hem arribat fins aquí. És a dir, tantes manis els 11´s, el país groc (que deunidó, quina vergonyeta…) que si ara és l’hora… que si signa un vot, que van canviar de data, per posar-ne una altra…. etc etc… que molt bé. Ara, la part seria, pensem fredament, de què ha servit? No treuré mèrits a xerrades i esforços de molta gent, cap ni un. Però en general, vist que no es podia fer el 9N, no es podien haver convocat eleccions? No? Perquè?! Convenia més fer un paripé tret de la barretina com una consulta. Que molt bé, gràcies per l’esforç, però aquí, es van petar la unitat i ens van fer passar pel tub, les coses són aixi. Amb indiferència de resultat, de què van servir? Es van convocar eleccions? NO. La cosa s’havia d’allargar, un cop no fet el què s’havia de fer, fan una altra cosa que no serveix per a res, això sí, molta trempera indepe, però ha servit per a res? NO. Ah, bueno, sí, amb unes querelles i tal, hom s’oblida de lo què havien de fer i es centra en fotre un puto paper dins d’ una urna, això es veu que ens fa pujar l’ego,  per a altra cosa real, no ha servit. Però amb una querella per aquí i una querella per allà, ja ho tens, l’enemic, aquell enemic, l’Estat Espanyol, qué dolentots tu!. Així, tenim que no es fa ni un referèndum ni res i el dolent és l’Estado, i els hi hem vacil.lat molt fort, tant, que ni tant sols un cop sabuts els resultats el President va tindre collons d’anticipar eleccions, val més recrear-se amb els malos malotes, es veu.

Com que la cosa es va anar escalfant, ja que el mandat d’aquesta legislatura era caduc, ni referèndum ni res, en comptes de convocar eleccions, apareix com a persona, això sí, amb una escenificació collonuda, i dient què s’ ha de fer per a que ell anticipi les eleccions, ja que és ell qui convoca. Doncs mira xato, t’has saltat la Declaració de Sobirania, t’has petat la Unitat ( allò que ara reclamàveu) per acabar fent un puto paripé per no enfrontar-te a la legislació espanyola, per no haver convocat eleccions i tens els collons d’exigir què s’ha de fer, quadradíssims tío.

Quan va dir lo de la llista unitària i tal, i més d’un 50% dels vots i no sé què… Escolti, en quin món viu? Que si vols salvar el cul d’Unió i quedar bé, ho dius i llestos, desde quan un Parlament es basa en aquestes exigències? Bueno, no aprofundeixo ja que aquesta etapa està superada. La nova, hauria de fer reflexionar a molta gent. Els que volien una llista única o no se què i els hi semblava malament les llistes separades. Aquesta gent. (La CUP ja es va desmarcar, per tant, ja eren llistes separades). Ara els hi sembla bé votar el 27 de setembre, es veu que votar amb llistes separades al març no els hi anava bé, quins collons. Quan fa del 9N? quantes batusses no hi hagut? oi que era més simple convocar abans, que teníem empenta i no ara? Si del 9 fins a dia d’avui hi hagut lo que hi ha hagut, no em vull ni imaginar que passarà fins el 27 amb unes municipals i pactes pel mig, ai mare…

Com sempre, hi ha gent que ho justifica tot, “ens van dir que votaríem” “ningú ens va dir que fos fàcil” cony, fàcil no, però es que ens ho compliquem molt eh?! “ja veuràs com sortirà bé” sí clar, això espero, es com si et dic que un dia plourà, i el dia que plogui et digui: “veus com t’ho deia?” “Portem 300 anys… no ve de 8 mesos…” No, no tinc 300 anys, veig que portem molt de temps perdut!

De vegades, m’agrada intentar veure les coses a la inversa, és a dir, intercanviar les situacions. Us imagineu en Rajoy pactant amb Vox o UPyD així, per la cara, públicament i amb els rius de tinta, programes etc… per avançar unes eleccions? Es que se’ns està anant de les mans, de debó. Primer es convoquen (per incompliment o per força) i desprès es negocia. La retro-alimentació fa molt de mal, en serio, cal sortir d’aquesta espiral i pensar una mica fredament.

Com no, que al principi he dit i no mencionat, anem amb els amic de l’ANC, no amb les bases, anem amunt, anem… “no era la pregunta que volíem..” “no era el que havia de ser, però hem votat” “no era el que volíem però hi haurà eleccions” Crec que fer autocrítica estaria bé, com deixar de culpar l’Estado, que ja cansa. Tot per a no trencar el flowerporisme o algo indepe… però no ha fet cap punt d’inflexió, i així seguirà sent. (I en cas que vulguin muntar algo aquest 11s, ja veurem si la Junta Electoral deixa, això sí, els espanyols els dolents eh..)

La data, la puta data de les eleccions, me la sua força, si farà un any que es va convocar o no el 9N, de fet, el 9N no es va fer. D’efemèrides i de tot, passo. Calculeu quants calers haurem perdut en comparació de convocar quan tocava i quants embolics i disputes ens hauríem estalviat, però ei! cada dia surt el Sol.

Sort que “ara és l’hora” i #TenimPressa … (Somniem)

pressecs

#TENIMPRESSECS MALACATONES I EL QUE CALGUI…

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre #PresidentMas25N eleccions i independència

Bé, ja fa una estona que ha acabat la conferència del President Mas. L’he escoltada detingudament. Per la massa popular que vol la independència a qualsevol preu, l’exposició del President sobre què fer i com fer-ho, li ha semblat genial. No dic que no, en part, ara bé, aquesta mateixa massa era la que volia unitat, precisament aquesta unitat és la que es va trencar quan el mateix President va imposar un nou 9N. Ara, aquesta idea nova del President torna a ser una imposició, bàsicament per dos fets: una, és que es torna a saltar la unitat (aquella que tots volíem) i la segona, que hi posa una condició extensa, que hi pot haber una llista o dues o les que siguin, independentistes, però que només val si una guanya per majoria (donc per fet, amb indiferència de llistes independentistes, que si la suma forma majoria, no li serveix, això en qualsevol elecció se n’hi diu DEMOCRÀCIA).

Se m’en refot que això hagi de ser la seva condició. Ho ha dit com a President, per cert, de la coalició CIU. Unió Democràtica de Catalunya, o el Sr. Duran, com li volgueu dir, ja va traçar el seu full de ruta l’altre dia, res a veure amb el que ha dit avui en Mas. L’altre partit, CDC encara no ha establert cap full de ruta, qual cosa ja és trist. Veient que tothom aplaudia, exceptuant en Junqueres, president d’un partit, Esquerra, el qual sí té un full de ruta (que s’hi pot estar d’acord o no) he detectat certes crítiques cap a ell o el seu partit. El saber esperar a vegades és una virtut. Ni ell podia aplaudir ni havia d’aplaudir, ja que donc per fet que, com ell, la resta de partits polítics, no en tenien coneixement. Per tant, el que ha fet, ha estat una mostra de respecte al seu partit i a la resta de partits (precisament perquè s’ha petat la unitat).

Donc per fet que molta gent avala la postura d’en Mas i la puc arribar a entendre, suposo que ANC, Òmnium i molts votants indepes amb indiferencia de partit, apretaran perquè sigui així i més si et diu que en 18 mesos pots tindre un PAÍS. Ara bé, sempre he dit que a la que tingui una oportunitat votaré independència, com va passar el 9N, per quedar bé, perquè és el que crec, pel que sigui. Cal fer un acte de sinceritat entre tots plegats i em refereixo a les formes, és a dir, quan es va trencar la unitat el 9N, el president Mas en comptes de treure el numeret del procés de participació podia haber acordat amb els partits això mateix que ha dit avui. Així que hem perdut temps, i a més se’ns exigeix una cosa, o proposa, al marge de tots els partits. Entenc que molts pensareu que si no s’arriba a fer el 9N no estaríem aquí, en quest punt. I és mentida. M’està molt bé, però cal adornar-se que ens estem petant els partits per certament salvar el cul a algú. També fa molta gràcia quan es recrimina el tripartit i altres coses i volem mirar un futur, i això ho dic per molts camamillapartys que fins fa quatre dies ni eren indepes i pactaven amb el PP o inclús tenen algunes alcaldies pactades. Així que si hem d’anar amb retrets, ens farem mal tots.

Desconec quina posició serà la de la CUP envers a la qüestió plantejada per en Mas, dedueixo que ells faran la seva proposta, com ha de ser, com a partit. Desconec què farà Esquerra Republicana el dia 2, que crec que és quan han de decidir què fan. Això vol dir que els partits, com a partits són lliures de decidir el que volen fer, així que, agradi o no, en part depenem d’ells. I dic això perquè una cosa és l’independentisme, l’altre és el model que volem i l’altre és el xantatge. Perquè mireu si és simple que tots som independentistes. Així que si volem unitat i volem fer-ho bé, proposta d’en Mas a banda, cal arribar a un acord.

La patata calenta no està sobre Esquerra ni la CUP, està sobre CIU i ICV-EUA. La jugada d’en Mas ha sigut mestre, no ho nego, però vigileu amb les jugades no parlades amb la gent que podem prendre mal. Les coses es poden fer de moltes maneres, n’hi ha de bones, no tant bones, dolentes i molt dolentes. Per mi no ha triat una de bona. Qual cosa no vol dir que sigui la única ni que no es pugui modificar una miqueta, micona, va 🙂

incendi

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Que si tancs, que si Mossos i el #9N o el #Nou9N o jo què sé…

Bueno, veig a molta gent nerviosa amb el tema de que si l’exèrcit per aquí, que si l’exèrcit per allà. Mireu, amb indiferència de maniobles o deixar-se lluïr ( ja em direu vosaltres, en el seu cas, què farieu, de vegades, cal intercanviar els papers) Així, que farem veure, que maniobres o altres coses seves, fan un paripé. Quedem així doncs, val? Vinga, una cosa ja la tenim feta.

tancrosa

Anem al tema, aviam, el 9N. Un dia ja parlarem sobre qui va trencar la Unitat, qui va decidir unilateralment fer aixonsens d’aquest diumenge. Ho dic, perquè tal com vaig dir, el més raonable, un cop suspès el primer intent de 9N, hauria tocat eleccions anticipades (ja que alguns es van cagar amb el tema desobediència) Sí, allò que donava un marc jurídic i legal, amb garanties democràtiques. De moment, hem baixat el nivell i sembla que anem com un “Decideix” a nivell Català alhora, sí que ja es va fer, fa un temps per cert.

Em va emprenyar tal i com es va atacar als poscos, i ho dic amb molt de carinyo, consti. Uns que amplien mires, democràtics i que hi ha un aiguabarreig d’opcions. Tothom se’n va encardar quan van decidir recollir signatures. Ara us toqueu els collons, que tenien més vista que molts indepes. Fins a tal punt, que ahir es va fer un acte i recollida de signatures, tots els partits excepte la CUP, que ho faran diumenge. Molts cops penso que l’independentisme s’està tornant una mica, a mode tuitero #gilipotlles. Encara espero que algú que va atacar tant a ICV-EUiA demani disculpes un cop vist el fet. Encara espero que alguns d’aquests, molts nous indepes i benvinguts (hem de sumar) deixin d’anar de sabiondos, cal fer l’exercici de callar-se i aguantar-se per un bé comú, ja ho vaig dir, però no intenteu apretar més, no, com que ara no caldria.

Com hem arribat fins aqui? Vull dir, fins al punt que si algú dóna ordres (tant em fot de part de qui vinguin) que els Mossos (cal incloure, Policia Nacional i Guardia Civil) puguin tancar un edifici públic? Lo fotut és que ho sabeu, sí, del Govern. Es va votar el 25N, es va pactar una consulta i una data, val. Els que ara dieu “pels meus collons voto”, perquè no ho vau dir amb l’anterior 9N? Perquè vau consentir que s’enfotèssin d’una Declaració de Sobirania? D’una Llei catalana? D’una unitat que tant volieu? Perquè acceptar una cosa a dit? Perquè no exigir en aquell moment eleccions anticipades i preservar la unitat, i comportaria un debat seriós? Perquè vau acceptar aquesta merda? I què deieu molts de vosaltres sobre el multireferèndum?

Bé, ja m’ he desafogat en part, sinó això aniria per a llarg. Total, tenim aixonsens, val. Com a independentista doncs val, endavant, aniré a votar o com li volgueu dir, el nom no fa la cosa. Dubto que superem els 2 milions de vots, també ho dic. Ja no parlaré sobre els unionistes i aquestes coses que em cansa.

Una de les coses que no m’ha agradat, i d’aquí aquest article, és la manera de tractar als Mossos. Ells faran el que se’ls hi digui. Per tant màxim respecte. Agradi o no, amb amplitut de mires, seran el nostre Cos de Policia, la Nostra Estructura d’Estat. Per tant, ells, diumenge, no són el meu enemic, NO. No dubto, que donat el cas, n’hi hauran molts que faran el paripé, com que traient l’urna a fora ja n’hi haurà prou. Com tampoc dubto, que hem de ser llestos. No em preocupa la foto d’un mosso tancant un cole, gens. També la resistència passiva és una arma. Com que ho és el fet, que no hi ha prous mossos com per tancar totes les escoles o edificis públics. Com el fet que hi haurà gent amb mòbils i periodistes ( i uns 600 diuen, internacionals ) Cal ser llest, qui quedarà malament, no són els Mossos, és l’estat espanyol (ara ja, en minúscules) Espero que no sigui així, però donat el cas, penseu globalment. Tenim una oportunitat d’or, val la pena aprofitar-la.

calvis3

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre el nou #9N2014 #CamamillaParty

Si hi havia unitat per a cel·lebrar la consulta se n’ha anat a norris. Res greu, aquest fet no em fa patir massa en part. Dic això, perquè a dia d’avui, no conec cap independentista que hagi renunciat a ser-ho.

Quedava clar que el referèndum no podia ser, bé (ja no incloc el carregar-se de raons, ni anar a pel 150.2, ni altres) Els signants al pacte, van elaborar llei de consultes, bé. Mira, ja tenim llei de consultes, al mal temps bona cara. A partir d’aquí, hi havia un cos a cos entre (deixeu-m’ho dir així) Catalunya vs Estat Espanyol. Un cop s’impugna la llei, suspensió cautelar, ara tampoc explicaré tot com ha anat, és obvi. El fet, és que hi havia diverses opcions encara. Es podia acatar tal com han fet o no. I si arribem a dir que no acatem? No volíeu imatge internacional i que la UE es mulli? No vam fer una Declaració de Sobirania? No vam fer una Llei pròpia? Va ser la gent qui els va donar un mandat, dic gent, als partits, amb indiferència de signe. Vam acceptar d’aquella manera la pregunta. No em va agradar gens, altres la glorificaven, també alguns d’aquests últims fa uns mesos ja la volien canviar, però quan va sortir la pregunta la van trobar genial (bravo). El tema dels si/no, no em va preocupar en excès al final, si tens la opció que vols, doncs ja està, cap problema. Si hi havia la possibilitat de desobeïr entenc que dintre dels partits no tothom ho hauria acceptat, bé, qui s’hagi fet caqueta no cal que em digui que era per no posar en risc i no sé què, no cal, quedem així, que com s’havia de fer conjuntament doncs no va ser, val. Ara bé, sincerament, anar fent la serpeta a la sentència del TC, amb l’anunci sobre la suspensió i cosetes del personal com, confiem que s’aixequi la suspensió i aquestes coses… ai. En resum, si sabien que això era més que possible, doncs home, el més lògic era fer eleccions anticipades. Fan comparaixença i diuen “mireu ho hem intentat tot, però dins dels partits de la consulta n’hi ha que no volen desobeïr, altres volen ser molt puristes…. bla…bla…bla…, com que us hem fallat i volem decidir d’una manera clara i neta, i que a nivell internacional sigui ben vist, convoco noves eleccions”. Diu això, i sóc el primer que aplaudeixo, renuncio al 9N, sé que anem en serio, que hi haurà un debat seriòs, als mitjans, als carrers a tot arreu. Però noi, no. 

Aleshores, reunions i trobadetes, total per a que ja ni referèndum, ni consulta, el Govern es treu del barret lo de la participació ciutadana. Sense unitat dels partits pro-consulta. Pensem-hi fredament, en serio? Que no era això hòstia! El Presi, el nostre Presi, Presi de tots, inclou als de C’s, PP, als que no voten… a tots! va i diu resumint: que lo del nou 9N no serveix per a res, però ei! que volíeu urnes i tal? doncs apa. I que més val que surti bé. No només això, també et diu que la solució són les plebiscitàries, però amb llista única, doncs noi, no, així no anem bé, es poden fer plebiscitàries sense cap unitat, amb partits indepes separats i no passa res, sí millor junts per no perdre ni un vot, però dir així o res, doncs home, espera xato, que me l’acabes de fotre amb lo del nou 9N. I bé el detallet de Quico Homs no dient res en roda de premsa i l’endemà parlant a RAC1, ole tú rissites. A vegades penso, com he dit a l’inici, que qui és independentista, normalment, no deixa de ser-ho fins que aconsegueix el que vol. Aquest fet, a vegades sembla, que ens haguem d’empassar les coses i que s’aprofiten del nostre caràcter independentista (això ho dic com apunt)

Total, tenim un “algo” el 9N, bé, doncs és el que tenim, què hi farem. Així que emprenyats o no, o sigui com a mode de xantatge, pel bé comú, aniré a votar Sí/Sí, ja que és el que realment vull, però m’apunto certs fets, com sempre. Això no vol dir que m’agradi. I no vol dir que, quan critico, vulgui dir que vagi en contra de. Ara, si al final s’acaba fent, em preocupa una cosa ( a banda que no serveix per a gran cosa ) que no hi vagi més del 50% de la gent, donc per fet, amb indiferència de participació el resultat serà favorable al SíSí. Ja que com que ens interessa en el fons, malgrat la marranada, serem els que ens mobilitzarem ( Si no es supera el 50% i en feu una lectura de que ja tenim la independència assegurada, és que teniu un gran problema). I ho dic, perquè hi ha gent que li agrada recrear-se molt en coses concretes. També entenc que degut a això i al ser com és (participatiu) es dóna un marge de 15 dies, aquí és per on s’acabarà apretant als del No a anar a votar espero, i als del Sí/Sí quan es vagin sabent les dades de participació. I llegiu bé, era un 80% que volia votar una consulta.

Que sigui l’última vegada, l’última, que s’aprofiten de la gent, hi ha gent molt cremadeta, i com que sabem que això no pot durar eternament, fem-ho així, però cap cosa més, tret d’eleccions, cap, cap xantatge, prou vies, samarretes, pintar de groc, anar a places, prou! per Déu! Ah, bé i aquest diumenge, ANC i Òmnium, donaran suport a aixonsens. Cap problema. Però era els que apretàveu, no els que acatàveu i acompanyàveu a un Govern, ja us justificareu com volgueu, que en sabeu un munt.

bandera negra

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Sóc Pagès, no el teu esclau, respecta’m

Com sabreu, visc i treballo a pagès. Aquest fet, no és cap novetat. La qüestió és dignificar una feina, una feina digna com qualsevol altra, faltaria més. Ara bé, potser, molta gent no se n’adona del què implica dignificar una feina o si més no, respectar-la. No dubto que molta gent respecta la feina de pagès, i que molta altra que la respecta de vegades no se n’adona que no ajuda a respectar-la, ans al contrari, la infravalora d’una manera flagrant.

Normalment a pagès es viu una frenètica manera de treballar depenent dels dies, com qualsevol feina. La majoria som autònoms, treballem al camp i fem altres tasques, on en altres llocs o bé ho fa una altra persona o es contracta.

Sempre hi ha alguna visita, agafem per exemple, els comercials, de maquinària, de productes del camp… en fi de deu mil coses. Arriben, no avisen prèviament de la seva visita. La majoria de vegades a qui busquen, no hi és. Degut a aquest fet, fan trucar a algú que rondi per allà per localitzar-te, altres cops es fot un crit, esperant que hi hagi resposta. Altres cops es foten a tocar la botzina del seu cotxe com a acte de donar a conèixer que han vingut i reclamant la teva presència. Aquestes coses són molt habituals. Costa tant deixar una nota? Costa tant informar d’una visita? N’estic fart. Molt, com aquesta gent, que a priori vol fer negoci amb mi… vol que la respecti? Qui s’han pensat que són? Es pensen que tothom ha de deixar de fer el que fa a causa de que aquestes persones es presentin quan els hi dóna la gana? Aquestes coses, en altres feines no es fan, el fet que visquem al camp, dóna llibertat per a fer aquestes coses? Reitero: qui s’han pensat que són? Així es dignifica el meu ofici?

Oi que es demana hora a molts llocs per a fer una visita? Metges, advocats, gestories, reunions… per a moltes coses, i normalment amb caràcter d’urgència, com és que en la meva feina no? On està el respecte a la meva feina? I moltes vegades, encara que demanis hora, t’has d’ esperar i es considera, moltes vegades, una mica d’espera, com a un fet normal. Altres vegades, hi ha torns establerts i has de fer cua, comerços, com a norma general, o van per tanda, però precisament, ja s’ha adoptat aquesta “espera” com una cosa òbvia. Val a dir, que en aquests establiments, és la seva manera de funcionar i ningú qüestiona.

Altres vegades, ve gent, preguntant. Deixes de fer la teva feina, et pregunten i els hi respons. Alguns cops m’he trobat casos que no els hi ha agradat la resposta, és més, el fet de preguntar, ja sense cita ni res (allò que van de visita perquè no tenen res més a fer) i que els hi dediquis temps, es veu que és una obligació o algo aixins. Un parell d’exemples: “es que vull comprar un enciam i dos quilos de tomàquets”, “m’agradaria vindre i anar agafant de l’hort el que vulgui i t’ho cobres” jo els hi responc que jo no treballo així i que no els hi venc. S’ofenen la majoria de vegades. No m’ho explico. Si jo vaig a un bar i demano vedella amb patates i em diuen que no en fan, no m’ofenc. Si vaig a un mecànic i li dic que m’arregli una bici i em diu que només treballa amb cotxes, no m’ofenc. Si vaig a un metge i em recomana a un altre especialista no m’ofenc. Si vaig a una botiga a comprar i no hi ha el que vull, no m’ofenc. I presteu atenció al detall! per a totes aquestes situacions, hi he destinat el meu temps i he esperat torns i els he acceptat com a un fet normal.

Altres es pensen que no devem tindre res més a fer i que hem d’estar simpàtics i de fer veure que estavem esperant la seva visita no anunciada, doncs no. No valoren la nostra feina, però com que sempre hi som (al lloc) es permeten el luxe de fer visites quan a ells els hi roti o hagin acabat la seva “jornada laboral”, aquella, en la qual, segurament ningú ha actuat com està actuant amb mi. Com si estiguès obligat a atendre’l. Doncs no.

Un exemple d’un dia no fa massa, dimecres, treballant desde les 7 del matí, a la tarda havia quedat amb uns amics a les 19h. Havíem quedat al tros. Quan van vindre encara estava treballant, es van esperar, deuríem marxar a les 20h aprox; just quan marxàvem va vindre un matrimoni amb cotxe per a què els hi expliquès com comercialitzàvem els productes i fer una visita a l’hort. Els hi vaig dir que no tenia temps, que havia quedat i estàvem marxant, xerrant, em van dir que havien vist el web i sabien el telefon, no havien trucat degut a “però que mira, ens venia de pas”. Els vaig remetre a l’endemà al matí per a parlar i veure el tros, i que si els hi anava malament que truquèssin i acordariem dia i hora, sabeu què? No han trucat ni vingut més. I si jo aquell dimecres no arribo a ser allà? Què haurien fet? Haurien dit que sóc mal pagès per estar des de les set del matí treballant però a les 19 de la tarda no? I si un dia vaig al gestor? O a una reunió? I si em pica per anar a un bar a esmorzar l’entrepà? Fartet de la gent de l’estil: “vaig vindre i no hi erets” Que estic obligat? Així em valores?

Us imagineu anar al banc un diumenge o un dissabte, a les 11 del matí o a les 8 de la tarda? No? i si coneixeu el treballador/a la truqueu personalment fora d’hores per una cosa? Us imagineu, anar a veure un amic que treballi d’oficinista, paleta, pintor, guixaire, soldador, transportista o qualsevol feina en una empresa sols per a saludar i fer petar la xerrada? Us imagineu anar al CAP a visitar al doctor mentres està en la consulta, o bé, perquè el coneixeu o per a que us expliqui què fa o com funciona el CAP? Us imagineu anar a una botiga i saltar-se la cua, o la tanda establerta? Us imagineu que algú travessa el seu cotxe davant d’un autocar pel simple fet de saludar el conductor? Sobtaria oi?

Doncs com és, que amb major o menor grau de respecte, tant per amistat com professió, si es respecten les feines perquè no respecteu la meva?

si-soc-pages2

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

FALSA BANDERA

 

Portem uns dies informativament, en els quals, que si hi ha filtracions de certes coses de l’Assemblea…Dient que són Anonimous. Bueno, com el nom indica són anònims, aquest, en part, és el mal. Recordo fa un parell d’anys que et podies descarregar un programa per a petar webs temporalment. Extreure dades, obrir un perfil i dir que ets Anonimous és molt senzill a priori.  Que si apareix un web de presuntament indepes dient no sé què…. però rajant de certes coses… que en part, mira, ja que hi som, certes coses no les trobo mal qüestionades. Aquest és el problema. No per a qui qüestiona o no, sinó per a qui es creu el que diguin. És a dir, si la gent no té prou informació o dubta de certes coses, caurà en un parany, el seu, aquesta és la seva intenció òbviament. Intenten fer ballar el cap com si fòssin dels nostres. I no, NO. Aquest és un problema que hem d’assumir en falta de debats seriosos, per part de polítics, mitjans i altres…. És el preu que hem de pagar per, en part, no fer la feina bé, què hi farem.

Dic això, perquè la falsa bandera, no és nova, no la canviarem, és una manera de fer les coses, fa segles que s’empra. La sort, en part, és detectar-la. Aquí és on hem de ser hàbils.

No cal mirar massa lluny, aquesta falsa bandera la fan servir a casa nostra, sí, fa anys. Sols cal ampliar el camp de visió. Potser no sou tant frikis com jo en els debats del Parlament, com en notícies quotidianes, com en declaracions partidistes, oju alerta, que ara semblarà una xorrada. Veure debats en català per part de Ciutadans i PP, però al final o entre mig, deixen anar una frase en castellà, just aquella que surt als mitjans espanyols. Sí, és una xorrada, ho sé. Però ells mateixos fan falsa bandera amb els seus unionistes de les espanyes, per caure’ls-hi bé. ( i us agraïria que a qualsevol carcamal que qüestioni el tema del català i castellà i no se què amb l’independentisme i no sé què, que s’ho guardi, a Catalunya es parlen 300 llengües, així que no em vingueu amb la collonada de relacionar català=indepe, castellà=unionista, per aquí no, no fotem, crec que ho he deixat clar amb aquesta explicació)

Hi ha pintades a parets o on sigui, en castellà o català, amb indiferència de l’idioma (ja ho he explicat abans…) en contra l’independentisme. (no incloc actes com el del Pi de les tres branques, decapitació de bust, ni pallisses, que per cert, sembla que sigui una cosa nova i no, no amics no… ) Val, és un reflexe de certa gent, catalana, unionista, què hi farem. L’independentisme català també n’ha fet. Res de nou. Això no em preocupa en excès, res de l’altre món, en part. Vull dir, a tot arreu passa o pitjor.

El que vinc a dir, és que caldrà analitzar amb lupa certes coses, cal fixar-s’hi, encara que siguin coses xorres. Com comentava, qui ha caigut al parany de la falsa bandera, precisament ha sigut l’unionisme, sí, aquells que la practiquen. Són tant curtets, que se’ls enganxa. Manera senzilla de detectar-lo: Ara reclamen una Senyera, que per cert, no tenen puta idea de què significa la Senyera, però com és “la Bandera autonòmica catalana, de España” la reclamen (que escoltin, és la Nostra bandera) per anar contra l’estelada (independentisme). Ells mateixos han caigut en la seva pròpia mentida (falsa bandera) de que parlar català és el mateix que ser independentista, i com la seva pròpia falsa bandera, no se sosté, ara en fan una altra (falsa bandera) “sóc català i parlo català però sóc unionista” Que no retrec a ningú que a dia d’avui senti això, crec que és molt diferent, que no pas, el que estic dient.

No sé si s’entèn gaire el que us estic dient, no em sé expressar gaire bé. Però bueno, us ficaré un exemple molt simple. Una seu del PP o Ciutadans trencada, sí, li podeu afegir foc i tal, com vulgueu. Tingueu aquesta imatge, la d’una seu feta caldo, i al costat, una estelada i una frase en català (o castellà, per no tornar al tema de l’idioma dels collons) A qui es culparia? Lo més senzill seria pensar que han sigut els indepes, segurament d’esquerres i tal, oi? I si us dic: han sigut ells mateixos? Ells, que a la desesperada, per fer-se encara més victimistes, per intentar fer una notícia, per a dir que l’independentisme es violència, per a dir que no som democràtics i no respectem les diferents ideologies…

Vindria a ser això, no feu puto cas del que vindrà si sabeu el que voleu.

 

(imatges extretes de Wikipèdia)

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Un escrit planer

Sovint penso, que si ja fòssim un Estat i tal (deixeu-vos que si dins de la UE, EFTA o el que sigui, és igual) Imagineu que ja som un País, sí, allò que representa que volem ser. Us ho imagineu? D’aquella manera, oi? Comprensible, queden molts dubtes, qüestions i moltes, moltes coses abans de ser un Estat. Una pila, res de l’ altre Món. Però intenteu imaginar, intenteu-ho. Intenteu fer aquest pas.  Amb indiferència de que si sou de dretes, esquerres, si sols sou dels que penseu o creieu en el Principat Estat o pro-Països Catalans. De que si tenim exèrcit o no, és igual, de la manera què volgueu que sigui, com us agradi. El punt bàsic és que Catalunya sigui un Estat com a tal. A priori, és senzill imaginar-ho, sols és qüestió del què voldríeu, res més. Feu aquest exercici, ara sembla que estem en un moment decisiu, i espero que així sigui.

Donat que ja es té aquest imaginari al cap (el de que ja som un Estat Normal, vull dir) què en pensaríeu sobre l’afer d’en Pujol? I el d’en Millet? (i a saber lo que vindrà…) I amb lo de les dietes i tal dels municipis? Sincerament, què en pensarieu? Vull dir, la tonteria d’argumentari, no menys certa, del ” i tú més” que s’aplica degut a què encara formem part de l’ Estat Espanyol… Aquesta, ja la tindríem invalidada oi? Aleshores, què en pensaríem si ja fòssim un Estat?

Si ja fòssim un Estat, coses com les de Can Vies, per dir, com a tall d’exemple, i mira que n’hi ha molts i molt diversos, creieu que no hi serien? Bé, potser depenent de com us imagineu el futur País, certament. Però creieu que no hi haurien problemes/conflictes? Segurs? Amb set milions i pico que som? No fotem.

El problema rau en la contenció, en voler fer les coses d’una determinada manera, allò que en diem “bo no fóra que..” ” ai què en diràn..” Us creieu que les situacions qüotidianes que tenen els altres Estats, seran diferentes de les nostres, en aquest imaginari? NO.

M’imagino a pobles piuladors, que, un cop aconseguit l’objectiu, el de ser un Estat, què collons piularan? Què diràn? Suposo que, com ja tindrem aquest “Estat”, després s’atreviran a dir com el volen, fer discussions i qüestionaments. De moment, queda molt maco fer articlets justets. Sí, aquells, que la majoria volen que s’escriguin. Ens els que s’hi pot veure reflectit un nano de 14 anys i una persona de vuitanta i pico. El que diu el que volem llegir, són tant planers, que òbviament tenen raó. Però ai! quan arribi el dia, ai! De lo bé que han sobreviscut durant anys, s’hauran de mullar, espero amb delit aquest dia, amb moltes ganes. Malauradament, els seus articles són tant planers, tant, que han divagat durant anys malgrat el famós Procés, que en faran uns altres, als quals poca cosa se’ls hi podrà retreure, perquè continuaran sent planers. L’exercici que caldrà fer és tirar d’hemeroteca. On eren i què feien en cada moment dels “fets” abans de ser un Estat.

M’agradaria que a vegades, si es poguès, és pensès, malgrat que encara formem part de l’Estat Espanyol, què en pensaríem de certes coses si ja fòssim un Estat Català. Ho dic, per anar-nos-hi acostumant, a pensar com Estat, ja que és el que volem ser.

Una abraçada.

(tinc un somriure a la cara, ara mateix)

bla

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari