Ara mateix, sobre el tema, no sé

Bé, portava dies sense escriure, en tenia moltes ganes, però la velocitat de vertígen de l’actualitat política i els fets, entre d’altres, però no hi havia gaires ànims. Portem dies que anem comentant el típic “com ho veus?” “I ara què?” “Què en penses?” “Què hem de fer?” Fés el que vulguis joder! Deixa’m en pau! Que porto una mala llet a sobre equiparable a la tristesa de com ha acabat tot. Però bé, farem aquest escrit i amb un link soluciono moltes converses i debats. He arribat a la conclusió que és el més pràctic.
M’emprenya molt, molt, saber a aquestes dates certes informacions que es van callar un cop proclamada la República i que el Govern va callar. Dic callar, ja que no va actuar. Em va xocar molt tot el que havíem aconseguit d’un mandat democràtic, amb estira i arronses, tirar endavant un referèndum, 1066 víctimes… no ho oblidem mai, mai! Sort de la gent que es va muntar el seu CDR i de les AMPAs, sort! Això ja era símptoma de que no era una cosa normal. Com tampoc ho va ser que en Jordi Sanchez diguès que amb un milió de vots ja ho considerava un èxit de participació. WHAT-THE-FUCK ANC? No entraré ara gaire en el tema perquè fins a dia d’avui ningú ha desmentit que Policía Nacional i Guardia Civil va sortir de cert lloc amb vestimenta de Mossos… ( i així ho han agraït, imbècils)
M’emprenya la remor de fa dies, que avui na Marta Rovira ha fet públic, sobre morts i violència. Si hi ha proves, a sobre la taula, sense miraments. I malgrat aquest escenari, m’emprenya. El Govern no ha de decidir què sí i què no. Així no, els silencis posteriors a la proclamació han ferit, massa, això no es cura així com així. Menys, en veient com va anar l’1 d’octubre. L’amenaça de violència em té fart, ajupir el cap davant certes amenaces quan has complert i creus en el que fas, mira, ho sento molt, NO. Sobretot això hauria de fer reflexionar a molta gent, no ho dic per na Rovira, consti. Reflexionar a aquella gent que deia que el 155 no l’aplicarien, que no sabrien com aplicar-lo, etc… Jo, que estic en un poble, ja vaig dir que si aquesta era la jugada anàvem malament. Dit i fet. No em vanto del ‘jo ja ho deia’, m’emprenya com la patuleia política i opinadora va fer creure aquesta gran merda, bàsicament. I per a rematar-ho, “si treuen els tancs o l’exèrcit, ja hem guanyat”, “un País de la UE no pot anar contra la seva gent…” joder, ni aquesta oportunitat vau donar (no implica víctimes ni és el que m’agradaria, consti).
M’emprenya com l’independentisme ha perdut discurs en front del comando 155. M’emprenya. I aquí hi ha un greu problema, el Govern no va actuar, va callar i ha acatat. Aquest fet, dóna una arma argumental als del 155 brutal. Contrarestar-la no serà fàcil. Ara bé, reclamar crítica, els votants ho vam demanar des del minut 0, fer autocrítica està molt bé, però s’havia d’haver fet abans i amb tots el sets i uts. Reclamar autocrítica als del 155? i tant! Sols faltaria! Però si no la fan ells per sí mateixos, sembla que estiguem pidolant i realment queda molt vergonyant i victimista, i així, per la vida, quan hi ha una República en joc, mira, NO. També, malgrat tot, hem de separar coses: a la política el sentiment és una cosa i la realitat una altra, més enllà de manipulacions i altres, que és el fet que aquí un Govern va cumplir el que es va votar (tampoc seré tiquismiquis ara) i no va tirar endavant (me la suen els motius), i quan fas això en política dónes un potencial brutal al teu contrari. Sí, ells tampoc compleixen el que diuen i bla bla bla… us acabo de dir lo del victimisme, recordeu? I no és el que jo cregui, és el què faran i què farem. Aquí rau el tema. D’hemeroteques i desacreditar-los i lo que vulgueu, anem força servits, això no em preocupa gens.
El problema o dificultat ara és crear o continuar el relat (deixem-nos d’eufemismes d’una Santa vegada: qui és indepe, és indepe, com qui és unionista ho és, per sentiments, aquí cal argumentar per a certa gent el “qui et compra el peix”)
Hi haurà tres llistes en principi independentistes. I dic això ja que sincerament, ja sabem què volem dir, però no es pot definir. Republicanes? Independentistes? No sé. El drama es veu que va ser que es volia una sola llista, ja em perdonaran vostés però era una garrulada sabuda. Sols que la gràcia era veure qui es despenjava per poder-la acusar, que també és trist a aquestes alçades tindre esma de fer això. Doncs sí, si no n’hi ha prou amb el que tenim, hi ha gent a qui li queden forces per rajar, que has d’estar molt cardat que per a defensar-te de tot lo que està passant sols reaccionis en aquest fet. Fet natural ideològic, però baja, hi ha gent per a tot, des del tacticisme fins a l’idealisme. Això sí, tothom pensant en un rèdit electoral en qualsevol de les maneres i formes. I ja us ho dic, partidari de llistes separades.
Bé, anem per la del PDECAT o com coi es vulguin dir ara, a falta d’informació i llegint una piulada del Presi, em va donar a entendre que tota aquella bona gent que va signar per a una sola llista unitària (ja que no hi va haver acord entre partits polítics) passarien a ser de la seva. De ser així, i espero que no, seria molt trist. Que Jordi Sanchez fitxi per a número 2 és patètic. Els trampolins de l’ANC a la política ja són d’escàndol. De la Forcadell, mira, era de JxS i encara. Que ara fitxi per ERC em sembla sobradament coherent al haver-hi diferents llistes. Però que el President de l’ANC, malgrat deixar el càrrec, malgrat estar a la presó, faci això, no. Mireu els lemes i mogudes dels darrers 11S i mobilitzacions, per acabar així, en sèrio? Més Cuixarts i menys Sanchezs és lo que cal en el moviment independentista TRANSVERSAL associatiu. ( recordeu el merder d’en Quim Torra, Calvís, Liz Castro i altres a l’ANC?) Total, que estan fent una merda llista patxanguera com si fos un junts pel sí, però des del PdeCat amb la gent de la seva sintonia política. I es diu i no passa res. Ara, com a partit, PdeCat, heu d’estar molt cardats per a fer aixó i tirar de beta del Presi, també us ho dic ara. Que m’ho volgueu vendre d’altra manera, entesos, però no us compro el vostre peix al cove. Jo no.
Anem a ERC. Bé, pobre gent eh, també amb gent empressonada. Consti que sóc veí d’en Juvé i (com fan els polítics) no diré què em va dir el dia del referèndum. ERC va passar pel tub amb l’abraçadeta del JxS, així que és natural que vagi per lliure. I ho torno a dir, els espais ideològics electoralment, més enllà de rèdits o necessitats, han d’anar per lliure. Crec que ERC ha estat presonera dels seus sentiment i de la pressió de la gent, sobretot vinguda per la banda convergent. Crec que els hi pertoca anar a banda. Que si es volen medir electoralment amb el PdeCat, malgrat el tema del Presi, que ho facin. I com els primers, fitxar certa gent a aquestes alçades… Hi veig menys maldat que en els primers. Ara, sobre certs impostos de certs puestos i altres, tampoc ho oblidem.

I per últim la CUP, que si no tenen presos per no estar al Govern, que si bla bla bla… Doncs mirin, hi ha més gent que ha passat per comisaria i condemnades de l’entorn de la CUP que no pas dels altres dos partits, però és aquella dita que ara ja no agrada tant de l’ ‘algo hauran fet…’ Van marcar un objectiu clar i el mantenen, gent que sempre deia ‘puta CUP’ ara es veu dient ‘ham mostrat coherència i han estat a l’alçada’. I aquí, amb lo de les llistes, trapelles, ja sabíeu que la CUP no hi seria, i de fet, en el fons tampoc ho volíeu. I reconèixer la tasca feta i certs comportaments, es diuen o no, però els fets són els fets. Que apuntalant al Govern, ni en converses nocturnes amb Mas i companyia van ser-hi convidades ni se’ls hi va informa. Més aguante per part d’aquesta gent, no caldria. Ho sabeu.
I un cop explicat per sobre una mica el que penso, ara anem al 21D. Es diu que anem a les eleccions a recuperar Institucions, eliminar el 155 i llibertat presos. Això és una merda punxada en un pal com a programa. El miro d’explicar:
a) Les Institucions hi són, perquè del resultat del 21D en sortirà un Govern, pot agradar o no, però hi serà. Per tant és una merda de discurs.
b) Eliminar el 155. Fins i tot el Gobierno ha dit que quan hi hagi Govern, si tothom es comporta segons la Llei (la seva, clar) el derogarà. Per tant, és una merda de discurs.
c) Llibertat Presos. Oi tant que ho vull! Però encara que governi qui governi, és un tràmit judicial, agradi o no. Per tant, és una merda de discurs.
Així que ens trobem en que el que voldríem, governi sector indepe o no, no assegura res, ja que el fet de portar al programa aquestes coses, és una merda punxada en un pal.
Ara bé, tant PdeCat com ERC ja han dit que per a la independència o fer efectiva del tot la República, cal temps i negociar amb l’Estat Espanyol. Quina gran merda, gent! Tot això fet, per acabar en que si el tito Rajoy vol negociar… Ja t’ho dic jo, NO. Així no es pot anar a un programa electoral, no cardem. No es pot anar amb el victimisme retroalimentador i la peneta. Sigui el bloc que sigui, cal un programa, un missatge, alguna cosa! No em val el, ‘bueno a partir del resultat del 21 negociarem quina estrategia seguim’ Això que merdes és? I alerta, això suposant que el bloc Indepe guanyi el Govern… Ja que de fet, agradi o no, són unes eleccions autonòmiques, i la durada és de 4 anys! Reitero, 4 anys! Així que es votaran coses més enllà del Putu Procés i caldrà fer pressupostos… Reflexioneu-hi una mica, de debó…
Però segur que la faràndula PdeCat i el seu victimisme, com el d’ERC, justificaran tot el que passi ad aeternum. I mirin, votaré CUP perquè són els que poden estar al Parlament, massa suaus a vegades pel que crec, però bueno. Ara bé, anar amb peneta i de victimeta en un programa a unes eleccions i si a sobre et diuen que va per llarg, em quedo amb qui pensa més socialmentment i no empresarialment, resumint. Votaré amb qui vagi amb uns màxims, ja que els altres ja diuen clarament que cal negociar i hi van amb uns mínims. I sí, que si l’espoli i etc etc… Ens estan tocant televisió, humoristes, premsa, educació i pensaments i aneu amb uns mínims? De què! No vull una campanya pobre en política com a tal, no ens mereixem això.
PLANTEM CARA D’UNA VEGADA
PS: Molts dels que anaven o són indepes, Barberà, convers i altres, si ens ofereixen l’Estatut cepillao el firmaríeu sense tremolar.
Sobre els COMUNS ja en parlaré un altre dia.

en resum:

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s