Sobre exigències i el desconeixement de la @IA_animalista @LaXarxeta

Farà uns dies per casualitat em va arribar un manifest d’una plataforma animalista (PIA) exigint coses al vent, dic al vent, ja que anava dirigit a un col·lectiu d’on en formo part. Pocs mitjans se’n van fer ressò. Més enllà d’aquest fet, cadascú pot dir el que vulgui conforme el que creu o el que li agradaria, el fet lamentable és que no es comuniquessin amb el col·lectiu directament. Degut a aquest fet, malgrat saber d’aquest manifest, com a col·lectiu es va decidir no fer cas, és a dir, ni contactar ni fer cap escrit en referència, en aquell moment.

Aquesta part em va emocionar: “Som conscients que, arreu del món, especialment als països que tenen una economia basada en l’agricultura de subsistència, l’explotació d’animals per a les feines agràries és encara avui una realitat. Tanmateix, són precisament les poblacions camperoles mateixes les primeres interessades en superar aquests mitjans de treball precaris i poder accedir a maquinària moderna com són els tractors i els motocultors.”, potser desconeixen que ja es treballa amb motocultors i tractors (apart d’eines manuals, des de l’eixada de sempre fins a la bici-eixada) precisament, en vocació ecologista amb el Medi, fem horta ecològica. Precisament, nosaltres som pageses i pagesos. I precisament, per aquest fet, es considera que cal minimitzar l’ús de combustibles fòssils entre moltes d’altres coses, fins a acabar en la venda directa i de proximitat. I justament una de les coses que pretenem és dignificar la pagesia. Potser aquesta PIA, quan ens intenta tractar de poc progressistes tecnològicament parlant, desconeixen coses dels combustibles fòssils, més enllà de geopolítica, capitalisme i casos com el Prestige, també els informaré d’unes cosetes que potser desconeixen:

-Els vaixells utilitzen un combustible que conté 100 vegades més sofre que la benzina

-Les emissions dels vaixells causen la mort de 50.000 persones cada any segons dades de la Comissió Europea, i aquest poderós lobby va aconseguir quedar exclòs dels objectius de reducció d’emissions fixats pel Protocol de Kyoto.

-La contaminació atmosfèrica causa 3.500 morts anuals a l’àrea metropolitana de Barcelona i uns 16.000 a l’Estat Espanyol

…Estic segur que no tot és culpa dels tractors ni dels motocultors, però abans que una associació animalista titlli de poc moderns i poc ecologistes a certs col·lectius, potser que deixin la seva demagògia a banda.

Espero que molts membres de la PIA siguin camperols ecològics i que m’expliquin les seves contradiccions, i en cas de no ser-ho, que se’n facin, ja que dominen el panorama internacional, sembla.

He vist algunes de les campanyes de la PIA, i segurament coincidiré en forces, però en alguns casos, tindre cura d’animals que altra gent no ha volgut, per exemple, alimentar-los, i en comptes de que estiguin en un tancat o acabin morts, poder-ne gaudir treballant la terra, ja em direu si això és tortura. Potser per a ells (la PIA) representa una explotació animal. Potser són feliços amb els seus gatets i gossos rescatats d’una gossera actualment vivint en un pis, on tothom sap que és el seu hàbitat natural… i segurament els tindran ben castradets i potser alguns practiquen canicross, tenen peixos, algún ocell, rèptil o altres, vés a saber… en el seu Hàbitat Natural, vaja. Aquests animalistes dedueixo que deuen fer ús de combustibles fòssils i de tota la tecnologia moderna sense parar-se a pensar que sempre hi ha conseqüències i danys al medi ambient. On tenen les cases no era un hàbitat natural? Els materials dels que estan fetes les cases no han estat extrets d’un medi i d’un hàbitat natural? On és la línia que separa la xorrada d’escrit amb la seva coherència ideològica i dels fets?

Em ve al cap reclamar que es prohibeixin la tira de trineus amb gossos, la hípica, els cavalls amb carruatges i els passis dels Tres Tombs i el nens sobre els ponis. I si ho fessin segurament coincidiria en algunes. I aquí sí que, depenent quines, hi ha un negoci descarat en detriment dels animals i amb molta més quantitat d’aquests que no pas els que tinguin els companys i companyes de la Xarxeta… Sé el seu argument “l’explotació animal és explotació animal” el qual desconeixen molt, si més no, la part que es refereix al col·lectiu. També fa gràcia que exigeixin prohibir un curs de tracció animal i no l’explotació agropecuària que es practica a les granges amb milions de porcs, aus, bovins i molts altres caps de bestiar que hi ha arreu dels Països catalans, aquests sí que treballen per a la indústria càrnica dintre d’un model productiu capitalista salvatge, i el que comporta en quant a preus, explotació animal, precarietat laboral, dejeccions ramaderes i contaminació, o amb la imbecil·litat humana a dia d’avui que representen els zoològics, però bé, jo a lo meu.

Continuem: en aquest parlen de sobirania alimentària “En canvi, es tracta d’avançar cap a la sobirania alimentària, planificant adequadament el sector agrari, per tal que sigui capaç d’alimentar les immenses poblacions urbanes contemporànies i, alhora, es puguin garantir unes condicions de vida digna per a la pagesia” així, sense especificar, i es queden tant amples.

Potser, vist el panorama que deuen conèixer tant àmpliament, sabran que l’aplicació de maquinària moderna i nous cultius ha fet encara més precari el Món rural degut a monocultius, importacions, exportacions i competència de preus. Un dels casos el tenim a Catalunya, amb el cultiu de cereals, i un dels més recents a l’Argentina, amb el cultiu de la Soja, resultat: les explotacions petites han d’anar plegant en detriment de grans indústries i aquí sí perdem la nostra Sobirania Alimentaria degut al que dicten els mercats.

I ja posats els hi recomano molt un vídeo que es diu “La ruta del tomate” que els hi encantarà i ho entendran perfectament.

 

I aquí un altre fragment que queda molt maco, amb un argument supercuqui que no s’aguanta per enlloc però de cara la galeria queda superguai per a la seva claca “Per altra banda, contra l’aparença falsament ecologista dels qui defensen el treball de tracció animal, cal recordar que la cria i la cura dels animals, com és el cas dels “cavalls de tir”, per exemple, implica un elevat consum d’aigua, tant per a la seva supervivència com per a la producció del seu aliment.” Com deia abans, la brutalitat de consum d’aigua d’explotacions ramaderes comparat amb qui fa horta i mantingui un cavall o dos, com si són ases, per exemple, és minsa. Jo els hi hauria recomanat, des del punt de vista animalista, que si el problema era l’aigua, s’haurien d’informar que produir 1 kilo d’entrecot costa 5.000 litres d’aigua, o ja que, si tant ara es tornen ambientalistes, que estiguin en contra del Segarra-Garrigues i a favor de la PDE i altres organitzacions, o com per exemple en campanyes de sensibilització del consum d’aigua. O mirar estudis de com un País basat en el turisme, destruïnt territori, té els consums que té per turista. Per a mencionar: Balears 440 litres/dia, País Valencià-Principat de 450 a 800 litres/dia, així que el que consumeixi d’aigua un animal en una finca… si aquest és l’argument, el veig molt pobre, sincerament.

També, en relació als seus arguments tant simplistes, espero que no tinguin cap santuari d’animals, ja que intueixo que els deuen tenir privats de la seva llibertat i deuen consumir aigua i menjar, així que els recomano que els alliberin al bosc, a lo grande, clar que sí. Tanmateix, ja ficats en l’alimentació, segons sembla com diuen cavalls, potser convindria que sapiguèssin què menja un cavall.

Fer manifestos pot quedar molt bé de cara a la galeria, el problema és que quan es diuen coses sense sentit, contradictòries i exigint, es demostra que les desconeixen o que directament et tracten d’imbècil.

Fer manifestos pot quedar molt bé de cara a la galeria. El problema és que quan s’afirmen coses, en primer lloc s’ha d’estar molt segur del què es parla i tenir arguments sòlids i contrastats, i en segon lloc, aquests no poden entrar en contradicció, si no, deixen de ser vàlids i es demostra una gran desconeixença. I en tercer i darrer terme, quan s’assenyala i es culpabilitza un col·lectiu de certes coses, s’ha de pensar molt bé què es diu i com. I amics de la PIA, amb la Xarxeta heu topat. I mirin, potser ho sóc en certes coses, però la meva imbecil·litat està una mica més per sobre d’aquest manifest. I per aquí, no.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s