Un vot de confiança a Les Franqueses

El moment s’atança, aquell moment, el de votar a les eleccions municipals. Hom es planteja a qui votar (o no, no sé), els qui no seran votats ja els tenim clar. Sempre m’he considerat d’esquerres, i sí, independentista. Així, a nivell personal, descarto moltes candidatures. Cert és que vaig fer un article sobre el vot municipal i que serveix per al que serveix, i continuo pensant exactament el mateix. Així doncs, esclau de les meves paraules i ideologia, he de ser coherent. Tinc un càlcul aproximat que a Les Franqueses hi haurà unes 11 candidatures, pel cap baix. Elimino grups de dretes, em quedo amb els d’esquerres. Han fet alguna cosa bona els de dretes o esquerres que han governat? Sí i tant, amb indiferència d’eix ideològic. Sempre he pensat que un Ajuntament és, i ha de ser, persones al servei del Poble, ergo, en part, certes coses localment són relatives. Però hi ha una balança, aquella balança, LA balança™. S’han fet coses bé? Sí, se n’han fet de malament? Sí. Com un friki que recorda la portada de Metallica “and justice for all” (els que en sou, ja enteneu que us estic dient) hom suspesa coses. Sol passar. Si em permeteu fer una extrapolació molt cutre, és com els menjars que em feia la meva mare de petit: si era bo ningú deia res, es donava per fet que havia de ser bo. Ara, si un dia el menjar no agradava, es deia. Es a dir, un funcionament primitiu, i som així. Quan es fan les coses bé, ningú diu res, si es fan malament, saltem. En part, això, vist globalment, no és dolent, simplement som exigents i/o donem per fet que les coses s’han de fer bé. 

La balança, la que decanta les coses, per a mi, és la suma de coses bàsiques: diàleg, raonament, exposició, seny i territori, o algo aixins, el meu mapa mental de les coses és el que és. És a dir, les coses dolentes per poques que siguin, en detriment de les bones, pesen molt, no és equitatiu una bona i una dolenta dongui com a resultat zero i qui dia passa any empeny… no, en el meu cas NO. No pel fet de que sigui dolenta, no pas, tothom s’esquivoca, faltaria més! Ara, quan aquestes coses afecten a un deute, al territori i a les persones, agafen un caire molt important, ja que això perdura i afecta a tot el Poble, i no sols per una legislatura, no, per sempre o durant anys. Aquest seria el resum.

Així, ara que ja porto una estoneta de tostón, reduït les coses, queden dos partits a qui votar. Fa anys, un grupet ens vam plantejar crear una CUP, no es va fer per un sol motiu, restàvem vots a altres i segurament, en aquell moment, vam pensar bé, vist lo vist. La política a Les Franqueses fa anys que està dinamitada, m’atreveixo a dir que serem el municipi del Vallès Oriental i potser de Catalunya, on hi haurà més candidatures. Les Franqueses és un municipi molt puta™, som una agrupació de pobles amb les seves urbanitzacions i barris, que s’assemblen com l’aigua i l’oli entre si, que depenent del seu estat físic ambdós seran líquids, que sí. Ara, intenta barrejar-ho i fer-ne un sol líquid, impossible. 

Sempre, sempre he votat ERC al municipi, mai me n’he amagat, faltaria més. Però entre la tonteria de que cal votar a partits no se què… entre la tasca feta i altres coses fetes com a Partit a nivell general, doncs mira, ara no. Val a dir que a la secció local hi ha bona gent, de fet, com a tot arreu, i les coses són així, la gent de base, la gent que sap que és picar pedra, sigui del signe que sigui, valen molt la pena i aporten molt. Hi ha qui pensa en el vot útil. Quant temps portem pensant en el vot útil i no se què, no sé quantos? Fa molts anys que dura, masses. I amb el Procés™ ja fot peneta i tot, traga, traga i traga….. Basta tu! Basta! 

Així que votaré a aquestos™ de Les Franqueses Imagina. Ja que en conec uns quants membres i treballen (lo que dèiem de la gent de base abans). Aquesta vegada no faré vot útil, aquesta vegada faré un vot de confiança. Hi ha gent amb la qui hi confio, molt. Amb la que ens entenem, amb qui, malgrat diferents visions de les coses, enriqueixen el debat. I ja us dic, els que sigueu de política municipal, als partits, tots (i depenent del municipi), hi ha una d’hòsties internes i personals per flipar, i ho sabeu.

Això no treu que sigui crític, no amics, no, i ho he parlat amb alguns. Van fer un lleig molt i molt gran a l’inici, no m’hi vull recrear, però va ser lleig™. I així, dient les coses i amb el respecte, és com un veu les coses malgrat tot. I estic convençut que hem fet una miqueta les paus, a qui li correspongui, van optar per una cosa en detriment de… Però així és la vida tu! Però com som així, i som com som, ens cal gent de tot tipus, això enriqueix, per bé o per mal, la diversitat sempre és benvinguda.

El que veiem molts, i no és farol, és que LFI torna als inicis aparentment, és a dir, prioritzar un resultat en pro de la coherència, reitero: aparentment. Sóc un gran fan de que Podem vagi per separat per a veure l’hòstia que es foten, les coses clares. Sóc un dels que va signar el manifest del Procés Constituent, fet que no treu que m’agradin certes candidatures on es presenten. LFI, vol sumar, en aquesta suma s’ha perdut la part d’IC (esquerra verda, crec que s’han de dir), res greu. En detriment de sumar als Pablemos i PC, bé.

 La rabieta que em dóna els Pablemos és molt gran. Un nyap, un bunyol, un bluf. Ara, volen fer política municipal? Voleu fer canvis? On estaveu fins ara? Vols fer política? Sí? Doncs us donc un cop de mà, va, sóc generós. També us votaré, som-hi, demostreu que us interessa, piqueu pedra, ara, sueu la cansalada com han fet d’altres. No us donaré l’opció de queixar-se per a queixar-se sense fotre ni brot, ni amb discursets facilons. I aviso que cansa una miqueta vantar-se de que teniu una candidatura, si aquestes són les aspiracions, no anem bé, primer pensar, després fer i després treure pit. Com les assamblees són sobiranes, caldrà vigilar…. 

I malgrat tot aixonsens, ens cal un LFI fort, ens cal, ja que s’han fet el seu lloc, la seva aportació i el seu debat i la seva manera de fer. Són com (crec, malgrat diferències) sóc jo: una pedra a la sabata. Però ens cal aquesta pedra, aquesta, justament, és la que marca la diferència i ens fa plantejar la política municipal d’una altra manera que no pas aquella de votar cada 4 anys. Malgrat tot, són necessaris per a donar aire innovador a la política. 

Tot el meu suport. Endavant. 

  

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s