Un escrit planer

Sovint penso, que si ja fòssim un Estat i tal (deixeu-vos que si dins de la UE, EFTA o el que sigui, és igual) Imagineu que ja som un País, sí, allò que representa que volem ser. Us ho imagineu? D’aquella manera, oi? Comprensible, queden molts dubtes, qüestions i moltes, moltes coses abans de ser un Estat. Una pila, res de l’ altre Món. Però intenteu imaginar, intenteu-ho. Intenteu fer aquest pas.  Amb indiferència de que si sou de dretes, esquerres, si sols sou dels que penseu o creieu en el Principat Estat o pro-Països Catalans. De que si tenim exèrcit o no, és igual, de la manera què volgueu que sigui, com us agradi. El punt bàsic és que Catalunya sigui un Estat com a tal. A priori, és senzill imaginar-ho, sols és qüestió del què voldríeu, res més. Feu aquest exercici, ara sembla que estem en un moment decisiu, i espero que així sigui.

Donat que ja es té aquest imaginari al cap (el de que ja som un Estat Normal, vull dir) què en pensaríeu sobre l’afer d’en Pujol? I el d’en Millet? (i a saber lo que vindrà…) I amb lo de les dietes i tal dels municipis? Sincerament, què en pensarieu? Vull dir, la tonteria d’argumentari, no menys certa, del ” i tú més” que s’aplica degut a què encara formem part de l’ Estat Espanyol… Aquesta, ja la tindríem invalidada oi? Aleshores, què en pensaríem si ja fòssim un Estat?

Si ja fòssim un Estat, coses com les de Can Vies, per dir, com a tall d’exemple, i mira que n’hi ha molts i molt diversos, creieu que no hi serien? Bé, potser depenent de com us imagineu el futur País, certament. Però creieu que no hi haurien problemes/conflictes? Segurs? Amb set milions i pico que som? No fotem.

El problema rau en la contenció, en voler fer les coses d’una determinada manera, allò que en diem “bo no fóra que..” ” ai què en diràn..” Us creieu que les situacions qüotidianes que tenen els altres Estats, seran diferentes de les nostres, en aquest imaginari? NO.

M’imagino a pobles piuladors, que, un cop aconseguit l’objectiu, el de ser un Estat, què collons piularan? Què diràn? Suposo que, com ja tindrem aquest “Estat”, després s’atreviran a dir com el volen, fer discussions i qüestionaments. De moment, queda molt maco fer articlets justets. Sí, aquells, que la majoria volen que s’escriguin. Ens els que s’hi pot veure reflectit un nano de 14 anys i una persona de vuitanta i pico. El que diu el que volem llegir, són tant planers, que òbviament tenen raó. Però ai! quan arribi el dia, ai! De lo bé que han sobreviscut durant anys, s’hauran de mullar, espero amb delit aquest dia, amb moltes ganes. Malauradament, els seus articles són tant planers, tant, que han divagat durant anys malgrat el famós Procés, que en faran uns altres, als quals poca cosa se’ls hi podrà retreure, perquè continuaran sent planers. L’exercici que caldrà fer és tirar d’hemeroteca. On eren i què feien en cada moment dels “fets” abans de ser un Estat.

M’agradaria que a vegades, si es poguès, és pensès, malgrat que encara formem part de l’Estat Espanyol, què en pensaríem de certes coses si ja fòssim un Estat Català. Ho dic, per anar-nos-hi acostumant, a pensar com Estat, ja que és el que volem ser.

Una abraçada.

(tinc un somriure a la cara, ara mateix)

bla

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s