El primer!

Sempre he pensat que estaria bé fer un blog, ara veig que es més complicat del que em pensava (encara que no ho sembli, això de les tecnologies i jo, no ens portem gaire bé. Deu ser com tot a l’inici de qualsevol cosa). Sempre m’ ha agradat llegir-ne. De vegades cal un espai per poder explicar una mica el que un pensa o el que un fa.

xirinacs

El títol del blog és degut a que molts cops observem “pedres” i no ens n’adonem que contenen una història, alguna llegenda, algun neguit….  és obvi que tot té història. N’ hi ha de bones i de dolentes, sempre depenent del punt de vista en que es miri, sempre depenent del que un cregui o pensi, sempre depenent de què coneix cadascú. Malgrat tot, mantenim uns lligams, a vegades inexplicables, amb certs llocs. Moltes vegades degut a la infantesa o a situacions sentimentals o per simbolisme, n’ hi ha que per temes energètics, astrals i altres coses….  Altres cops, simplement t’agraden, sense més, sense cap sentit, sense haver de donar cap altra explicació de res. M’ agrada, m’agrada i m’agrada! Punt! En aquest cas, per a mi, és collonut.

Amb aquest blog pretenc donar a conèixer llocs que ja m’agraden i futurs que m’agradin, alguns de més i d’altres menys coneguts (no sóc historiador ni pretenc ser-ho, per això ja hi són ells). Com que m’agrada força la muntanya (i una mica els senderisme) aniré escrivint sobre on vagi. Potser algun dia parlo de política, o de coses quotidianes, de petites coses, no ho sé, el que em vingui de gust, clarament, coses meves.

Hem vingut a jugar.

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Ara mateix, sobre el tema, no sé

Bé, portava dies sense escriure, en tenia moltes ganes, però la velocitat de vertígen de l’actualitat política i els fets, entre d’altres, però no hi havia gaires ànims. Portem dies que anem comentant el típic “com ho veus?” “I ara què?” “Què en penses?” “Què hem de fer?” Fés el que vulguis joder! Deixa’m en pau! Que porto una mala llet a sobre equiparable a la tristesa de com ha acabat tot. Però bé, farem aquest escrit i amb un link soluciono moltes converses i debats. He arribat a la conclusió que és el més pràctic.
M’emprenya molt, molt, saber a aquestes dates certes informacions que es van callar un cop proclamada la República i que el Govern va callar. Dic callar, ja que no va actuar. Em va xocar molt tot el que havíem aconseguit d’un mandat democràtic, amb estira i arronses, tirar endavant un referèndum, 1066 víctimes… no ho oblidem mai, mai! Sort de la gent que es va muntar el seu CDR i de les AMPAs, sort! Això ja era símptoma de que no era una cosa normal. Com tampoc ho va ser que en Jordi Sanchez diguès que amb un milió de vots ja ho considerava un èxit de participació. WHAT-THE-FUCK ANC? No entraré ara gaire en el tema perquè fins a dia d’avui ningú ha desmentit que Policía Nacional i Guardia Civil va sortir de cert lloc amb vestimenta de Mossos… ( i així ho han agraït, imbècils)
M’emprenya la remor de fa dies, que avui na Marta Rovira ha fet públic, sobre morts i violència. Si hi ha proves, a sobre la taula, sense miraments. I malgrat aquest escenari, m’emprenya. El Govern no ha de decidir què sí i què no. Així no, els silencis posteriors a la proclamació han ferit, massa, això no es cura així com així. Menys, en veient com va anar l’1 d’octubre. L’amenaça de violència em té fart, ajupir el cap davant certes amenaces quan has complert i creus en el que fas, mira, ho sento molt, NO. Sobretot això hauria de fer reflexionar a molta gent, no ho dic per na Rovira, consti. Reflexionar a aquella gent que deia que el 155 no l’aplicarien, que no sabrien com aplicar-lo, etc… Jo, que estic en un poble, ja vaig dir que si aquesta era la jugada anàvem malament. Dit i fet. No em vanto del ‘jo ja ho deia’, m’emprenya com la patuleia política i opinadora va fer creure aquesta gran merda, bàsicament. I per a rematar-ho, “si treuen els tancs o l’exèrcit, ja hem guanyat”, “un País de la UE no pot anar contra la seva gent…” joder, ni aquesta oportunitat vau donar (no implica víctimes ni és el que m’agradaria, consti).
M’emprenya com l’independentisme ha perdut discurs en front del comando 155. M’emprenya. I aquí hi ha un greu problema, el Govern no va actuar, va callar i ha acatat. Aquest fet, dóna una arma argumental als del 155 brutal. Contrarestar-la no serà fàcil. Ara bé, reclamar crítica, els votants ho vam demanar des del minut 0, fer autocrítica està molt bé, però s’havia d’haver fet abans i amb tots el sets i uts. Reclamar autocrítica als del 155? i tant! Sols faltaria! Però si no la fan ells per sí mateixos, sembla que estiguem pidolant i realment queda molt vergonyant i victimista, i així, per la vida, quan hi ha una República en joc, mira, NO. També, malgrat tot, hem de separar coses: a la política el sentiment és una cosa i la realitat una altra, més enllà de manipulacions i altres, que és el fet que aquí un Govern va cumplir el que es va votar (tampoc seré tiquismiquis ara) i no va tirar endavant (me la suen els motius), i quan fas això en política dónes un potencial brutal al teu contrari. Sí, ells tampoc compleixen el que diuen i bla bla bla… us acabo de dir lo del victimisme, recordeu? I no és el que jo cregui, és el què faran i què farem. Aquí rau el tema. D’hemeroteques i desacreditar-los i lo que vulgueu, anem força servits, això no em preocupa gens.
El problema o dificultat ara és crear o continuar el relat (deixem-nos d’eufemismes d’una Santa vegada: qui és indepe, és indepe, com qui és unionista ho és, per sentiments, aquí cal argumentar per a certa gent el “qui et compra el peix”)
Hi haurà tres llistes en principi independentistes. I dic això ja que sincerament, ja sabem què volem dir, però no es pot definir. Republicanes? Independentistes? No sé. El drama es veu que va ser que es volia una sola llista, ja em perdonaran vostés però era una garrulada sabuda. Sols que la gràcia era veure qui es despenjava per poder-la acusar, que també és trist a aquestes alçades tindre esma de fer això. Doncs sí, si no n’hi ha prou amb el que tenim, hi ha gent a qui li queden forces per rajar, que has d’estar molt cardat que per a defensar-te de tot lo que està passant sols reaccionis en aquest fet. Fet natural ideològic, però baja, hi ha gent per a tot, des del tacticisme fins a l’idealisme. Això sí, tothom pensant en un rèdit electoral en qualsevol de les maneres i formes. I ja us ho dic, partidari de llistes separades.
Bé, anem per la del PDECAT o com coi es vulguin dir ara, a falta d’informació i llegint una piulada del Presi, em va donar a entendre que tota aquella bona gent que va signar per a una sola llista unitària (ja que no hi va haver acord entre partits polítics) passarien a ser de la seva. De ser així, i espero que no, seria molt trist. Que Jordi Sanchez fitxi per a número 2 és patètic. Els trampolins de l’ANC a la política ja són d’escàndol. De la Forcadell, mira, era de JxS i encara. Que ara fitxi per ERC em sembla sobradament coherent al haver-hi diferents llistes. Però que el President de l’ANC, malgrat deixar el càrrec, malgrat estar a la presó, faci això, no. Mireu els lemes i mogudes dels darrers 11S i mobilitzacions, per acabar així, en sèrio? Més Cuixarts i menys Sanchezs és lo que cal en el moviment independentista TRANSVERSAL associatiu. ( recordeu el merder d’en Quim Torra, Calvís, Liz Castro i altres a l’ANC?) Total, que estan fent una merda llista patxanguera com si fos un junts pel sí, però des del PdeCat amb la gent de la seva sintonia política. I es diu i no passa res. Ara, com a partit, PdeCat, heu d’estar molt cardats per a fer aixó i tirar de beta del Presi, també us ho dic ara. Que m’ho volgueu vendre d’altra manera, entesos, però no us compro el vostre peix al cove. Jo no.
Anem a ERC. Bé, pobre gent eh, també amb gent empressonada. Consti que sóc veí d’en Juvé i (com fan els polítics) no diré què em va dir el dia del referèndum. ERC va passar pel tub amb l’abraçadeta del JxS, així que és natural que vagi per lliure. I ho torno a dir, els espais ideològics electoralment, més enllà de rèdits o necessitats, han d’anar per lliure. Crec que ERC ha estat presonera dels seus sentiment i de la pressió de la gent, sobretot vinguda per la banda convergent. Crec que els hi pertoca anar a banda. Que si es volen medir electoralment amb el PdeCat, malgrat el tema del Presi, que ho facin. I com els primers, fitxar certa gent a aquestes alçades… Hi veig menys maldat que en els primers. Ara, sobre certs impostos de certs puestos i altres, tampoc ho oblidem.

I per últim la CUP, que si no tenen presos per no estar al Govern, que si bla bla bla… Doncs mirin, hi ha més gent que ha passat per comisaria i condemnades de l’entorn de la CUP que no pas dels altres dos partits, però és aquella dita que ara ja no agrada tant de l’ ‘algo hauran fet…’ Van marcar un objectiu clar i el mantenen, gent que sempre deia ‘puta CUP’ ara es veu dient ‘ham mostrat coherència i han estat a l’alçada’. I aquí, amb lo de les llistes, trapelles, ja sabíeu que la CUP no hi seria, i de fet, en el fons tampoc ho volíeu. I reconèixer la tasca feta i certs comportaments, es diuen o no, però els fets són els fets. Que apuntalant al Govern, ni en converses nocturnes amb Mas i companyia van ser-hi convidades ni se’ls hi va informa. Més aguante per part d’aquesta gent, no caldria. Ho sabeu.
I un cop explicat per sobre una mica el que penso, ara anem al 21D. Es diu que anem a les eleccions a recuperar Institucions, eliminar el 155 i llibertat presos. Això és una merda punxada en un pal com a programa. El miro d’explicar:
a) Les Institucions hi són, perquè del resultat del 21D en sortirà un Govern, pot agradar o no, però hi serà. Per tant és una merda de discurs.
b) Eliminar el 155. Fins i tot el Gobierno ha dit que quan hi hagi Govern, si tothom es comporta segons la Llei (la seva, clar) el derogarà. Per tant, és una merda de discurs.
c) Llibertat Presos. Oi tant que ho vull! Però encara que governi qui governi, és un tràmit judicial, agradi o no. Per tant, és una merda de discurs.
Així que ens trobem en que el que voldríem, governi sector indepe o no, no assegura res, ja que el fet de portar al programa aquestes coses, és una merda punxada en un pal.
Ara bé, tant PdeCat com ERC ja han dit que per a la independència o fer efectiva del tot la República, cal temps i negociar amb l’Estat Espanyol. Quina gran merda, gent! Tot això fet, per acabar en que si el tito Rajoy vol negociar… Ja t’ho dic jo, NO. Així no es pot anar a un programa electoral, no cardem. No es pot anar amb el victimisme retroalimentador i la peneta. Sigui el bloc que sigui, cal un programa, un missatge, alguna cosa! No em val el, ‘bueno a partir del resultat del 21 negociarem quina estrategia seguim’ Això que merdes és? I alerta, això suposant que el bloc Indepe guanyi el Govern… Ja que de fet, agradi o no, són unes eleccions autonòmiques, i la durada és de 4 anys! Reitero, 4 anys! Així que es votaran coses més enllà del Putu Procés i caldrà fer pressupostos… Reflexioneu-hi una mica, de debó…
Però segur que la faràndula PdeCat i el seu victimisme, com el d’ERC, justificaran tot el que passi ad aeternum. I mirin, votaré CUP perquè són els que poden estar al Parlament, massa suaus a vegades pel que crec, però bueno. Ara bé, anar amb peneta i de victimeta en un programa a unes eleccions i si a sobre et diuen que va per llarg, em quedo amb qui pensa més socialmentment i no empresarialment, resumint. Votaré amb qui vagi amb uns màxims, ja que els altres ja diuen clarament que cal negociar i hi van amb uns mínims. I sí, que si l’espoli i etc etc… Ens estan tocant televisió, humoristes, premsa, educació i pensaments i aneu amb uns mínims? De què! No vull una campanya pobre en política com a tal, no ens mereixem això.
PLANTEM CARA D’UNA VEGADA
PS: Molts dels que anaven o són indepes, Barberà, convers i altres, si ens ofereixen l’Estatut cepillao el firmaríeu sense tremolar.
Sobre els COMUNS ja en parlaré un altre dia.

en resum:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre horta i tempos

Avui llegia que enguany serà una mala anyada per a la mongeta del ganxet, i ben cert és. És tan cert, com que aquest 2016 molta gent les va sembrar, al meu parer, molt aviat. En el seu moment ja vaig advertir que era un error. De sempre, en aquestes contrades, es sembren entre el 15 i el 25 de juliol. Ja sigui per a llunàtics o com per qui les sembra acte seguit de la sega, ja que la mongeta, en aquest cas ganxet (però val per a la resta de llegums oblidades de mongetes) no requereix de massa nutrients. És a dir, no cal adobar els camps, ni preparar massa la terra si es compara amb altres cultius.

També es deia, i es diu, que sembrar-les al partir del 26, cada dia que passa s’allarga una setmana la seva recol·lecció. Aquesta cultura popular, de maneig de cultius, aprofitament dels camps i conreus era vàlid fins deu fer uns 10-15 anys (per dir alguna data), però degut a l’anomenat canvi climàtic, o li dieu com vulgueu, les temperatures i pluges han variat força. Aquest retard o escassa producció, es deu a que al setembre d’enguany ha fet molta calor i ha fet caure molta flor. Sembrada més tard potser s’hauria evitat. Com també, el tema d’anticipar-se a la sembra, i ja es regui mitjançant aspersió o gota a gota, amb excés de calor fa que en lloc de germinar, la mongeta es podreixi, tenint així menys plantes productives. I com sol passar, amb les darreres pluges d’aquests dies no estaran seques i no es podran batre.

Així doncs, ens trobem que a finals de novembre, no d’enguany, sinó d’altres, i mesos variats, quan abans glaçava força, ara fa uns dies de fred, per anomenar-los d’alguna manera. On als hiverns es poden espigar per massa calor els cultius d’hivern. Cada cop costa més saber si el que es sembra, que en principi és de temporada, es collirà, sense saber si  s’espigarà o no ( sense mencionar, una glaçada puntual, pedregada etc… en el tema horta).

El fet de sembrar abans respon a un pensament bastant “aixins”: “si sembro abans, cullo el primer, i si sóc el primer en vendre el producte, el preu serà més car que no pas quan ho culli tothom, ja que els preus baixaran”.

Aquest pensament, dins del producte de temporada, el trobo raonable. El que hauria de fer reflexionar a molta gent és que són lleguminoses i es conserven tot l’any!

Les mongetes que es venen seques o cuites de l’octubre del 2016, abans no vinguin les de nova collita,es van collir al 2015!

Molta gent confon temporada amb collita i ho relaciona amb anys naturals, i escoltin, les llegums no hi entenen d’això, ni el cereal ni moltes altres coses, que per això es conserven entre collita i collita (en un any,12 mesos o més)

A tall de comentari, quan es venen mongetes de temporada a botigues o restaurants, volen que “trinquin” (és un soroll que fan al deixar-les caure i piquen entre elles) és a dir, que estiguin ben seques. Primer, s’asseguren que no perdran pes mentre les tenen, segon, que es conservaran més temps sense patir que es pollin.

Un cop mig aclarit el tema anual, també és lamentable la postura de certes institucions i restaurants. Uns quants exemples: que si la Setmana del Cargol a ple estiu i no ha plogut, que si la Fira del Tomàquet quan les tomaqueres estan a mig fer, que si la Setmana de la Carxofa quan enguany van tard, que si la Fira de la Carbassa… Però com que ja s’ha fixa’t una data i uns tempos, any rere any es fa a les mateixes dates. I no. Cal moure les dates, degut a què el clima ha variat. Certament, sempre, com amb la sega, es comença pel sud del Principat, segueix Vallès, Osona i desprès Lleida, a grosso modo. Amb la verdura, passa exactament el mateix, tret clar, de tindre hivernacle. Així doncs, amb productes d’horta ve a ser el mateix. Però darrerament s’estan igualant els tempos.

El que emprenya és que els que representa ens han de fer un favor, o que representen que estan a favor nostre, o així ho venen, jo que sé! com és el Gremi de la Restauració, que tant es vanten de producte de proximitat i temporada, siguin incapaços de modificar les dates que tenen establertes. No les poden modificar degut a que el clima i el cultiu va endarrerit? Costa tant? A qui afavoreixen fent això? I que certs Ajuntaments facin el mateix? De debò, no fotem. I sinó, consumidors, els que tant voleu i desitgeu el producte de proximitat, quan us venguin aquesta moto, heu preguntat mai d’on ve el producte? Ni això feu com a consumidors?

I segur, segur, que algun any, encaixaran les dates ja establertes amb quan hi ha el producte disponible, però segur, segur, que en seran moltes més les que no.

Que no ha de costar tant adaptar els menús o Fires en detriment de com vagi la temporalitat dels productes dels que en feu promoció coi!

Aquest és el favor que feu, aquesta és la vostra gran contribució a la pagesia catalana, però bé, com deia l’Ovidi: va com va.

img_20161125_205517

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre exigències i el desconeixement de la @IA_animalista @LaXarxeta

Farà uns dies per casualitat em va arribar un manifest d’una plataforma animalista (PIA) exigint coses al vent, dic al vent, ja que anava dirigit a un col·lectiu d’on en formo part. Pocs mitjans se’n van fer ressò. Més enllà d’aquest fet, cadascú pot dir el que vulgui conforme el que creu o el que li agradaria, el fet lamentable és que no es comuniquessin amb el col·lectiu directament. Degut a aquest fet, malgrat saber d’aquest manifest, com a col·lectiu es va decidir no fer cas, és a dir, ni contactar ni fer cap escrit en referència, en aquell moment.

Aquesta part em va emocionar: “Som conscients que, arreu del món, especialment als països que tenen una economia basada en l’agricultura de subsistència, l’explotació d’animals per a les feines agràries és encara avui una realitat. Tanmateix, són precisament les poblacions camperoles mateixes les primeres interessades en superar aquests mitjans de treball precaris i poder accedir a maquinària moderna com són els tractors i els motocultors.”, potser desconeixen que ja es treballa amb motocultors i tractors (apart d’eines manuals, des de l’eixada de sempre fins a la bici-eixada) precisament, en vocació ecologista amb el Medi, fem horta ecològica. Precisament, nosaltres som pageses i pagesos. I precisament, per aquest fet, es considera que cal minimitzar l’ús de combustibles fòssils entre moltes d’altres coses, fins a acabar en la venda directa i de proximitat. I justament una de les coses que pretenem és dignificar la pagesia. Potser aquesta PIA, quan ens intenta tractar de poc progressistes tecnològicament parlant, desconeixen coses dels combustibles fòssils, més enllà de geopolítica, capitalisme i casos com el Prestige, també els informaré d’unes cosetes que potser desconeixen:

-Els vaixells utilitzen un combustible que conté 100 vegades més sofre que la benzina

-Les emissions dels vaixells causen la mort de 50.000 persones cada any segons dades de la Comissió Europea, i aquest poderós lobby va aconseguir quedar exclòs dels objectius de reducció d’emissions fixats pel Protocol de Kyoto.

-La contaminació atmosfèrica causa 3.500 morts anuals a l’àrea metropolitana de Barcelona i uns 16.000 a l’Estat Espanyol

…Estic segur que no tot és culpa dels tractors ni dels motocultors, però abans que una associació animalista titlli de poc moderns i poc ecologistes a certs col·lectius, potser que deixin la seva demagògia a banda.

Espero que molts membres de la PIA siguin camperols ecològics i que m’expliquin les seves contradiccions, i en cas de no ser-ho, que se’n facin, ja que dominen el panorama internacional, sembla.

He vist algunes de les campanyes de la PIA, i segurament coincidiré en forces, però en alguns casos, tindre cura d’animals que altra gent no ha volgut, per exemple, alimentar-los, i en comptes de que estiguin en un tancat o acabin morts, poder-ne gaudir treballant la terra, ja em direu si això és tortura. Potser per a ells (la PIA) representa una explotació animal. Potser són feliços amb els seus gatets i gossos rescatats d’una gossera actualment vivint en un pis, on tothom sap que és el seu hàbitat natural… i segurament els tindran ben castradets i potser alguns practiquen canicross, tenen peixos, algún ocell, rèptil o altres, vés a saber… en el seu Hàbitat Natural, vaja. Aquests animalistes dedueixo que deuen fer ús de combustibles fòssils i de tota la tecnologia moderna sense parar-se a pensar que sempre hi ha conseqüències i danys al medi ambient. On tenen les cases no era un hàbitat natural? Els materials dels que estan fetes les cases no han estat extrets d’un medi i d’un hàbitat natural? On és la línia que separa la xorrada d’escrit amb la seva coherència ideològica i dels fets?

Em ve al cap reclamar que es prohibeixin la tira de trineus amb gossos, la hípica, els cavalls amb carruatges i els passis dels Tres Tombs i el nens sobre els ponis. I si ho fessin segurament coincidiria en algunes. I aquí sí que, depenent quines, hi ha un negoci descarat en detriment dels animals i amb molta més quantitat d’aquests que no pas els que tinguin els companys i companyes de la Xarxeta… Sé el seu argument “l’explotació animal és explotació animal” el qual desconeixen molt, si més no, la part que es refereix al col·lectiu. També fa gràcia que exigeixin prohibir un curs de tracció animal i no l’explotació agropecuària que es practica a les granges amb milions de porcs, aus, bovins i molts altres caps de bestiar que hi ha arreu dels Països catalans, aquests sí que treballen per a la indústria càrnica dintre d’un model productiu capitalista salvatge, i el que comporta en quant a preus, explotació animal, precarietat laboral, dejeccions ramaderes i contaminació, o amb la imbecil·litat humana a dia d’avui que representen els zoològics, però bé, jo a lo meu.

Continuem: en aquest parlen de sobirania alimentària “En canvi, es tracta d’avançar cap a la sobirania alimentària, planificant adequadament el sector agrari, per tal que sigui capaç d’alimentar les immenses poblacions urbanes contemporànies i, alhora, es puguin garantir unes condicions de vida digna per a la pagesia” així, sense especificar, i es queden tant amples.

Potser, vist el panorama que deuen conèixer tant àmpliament, sabran que l’aplicació de maquinària moderna i nous cultius ha fet encara més precari el Món rural degut a monocultius, importacions, exportacions i competència de preus. Un dels casos el tenim a Catalunya, amb el cultiu de cereals, i un dels més recents a l’Argentina, amb el cultiu de la Soja, resultat: les explotacions petites han d’anar plegant en detriment de grans indústries i aquí sí perdem la nostra Sobirania Alimentaria degut al que dicten els mercats.

I ja posats els hi recomano molt un vídeo que es diu “La ruta del tomate” que els hi encantarà i ho entendran perfectament.

 

I aquí un altre fragment que queda molt maco, amb un argument supercuqui que no s’aguanta per enlloc però de cara la galeria queda superguai per a la seva claca “Per altra banda, contra l’aparença falsament ecologista dels qui defensen el treball de tracció animal, cal recordar que la cria i la cura dels animals, com és el cas dels “cavalls de tir”, per exemple, implica un elevat consum d’aigua, tant per a la seva supervivència com per a la producció del seu aliment.” Com deia abans, la brutalitat de consum d’aigua d’explotacions ramaderes comparat amb qui fa horta i mantingui un cavall o dos, com si són ases, per exemple, és minsa. Jo els hi hauria recomanat, des del punt de vista animalista, que si el problema era l’aigua, s’haurien d’informar que produir 1 kilo d’entrecot costa 5.000 litres d’aigua, o ja que, si tant ara es tornen ambientalistes, que estiguin en contra del Segarra-Garrigues i a favor de la PDE i altres organitzacions, o com per exemple en campanyes de sensibilització del consum d’aigua. O mirar estudis de com un País basat en el turisme, destruïnt territori, té els consums que té per turista. Per a mencionar: Balears 440 litres/dia, País Valencià-Principat de 450 a 800 litres/dia, així que el que consumeixi d’aigua un animal en una finca… si aquest és l’argument, el veig molt pobre, sincerament.

També, en relació als seus arguments tant simplistes, espero que no tinguin cap santuari d’animals, ja que intueixo que els deuen tenir privats de la seva llibertat i deuen consumir aigua i menjar, així que els recomano que els alliberin al bosc, a lo grande, clar que sí. Tanmateix, ja ficats en l’alimentació, segons sembla com diuen cavalls, potser convindria que sapiguèssin què menja un cavall.

Fer manifestos pot quedar molt bé de cara a la galeria, el problema és que quan es diuen coses sense sentit, contradictòries i exigint, es demostra que les desconeixen o que directament et tracten d’imbècil.

Fer manifestos pot quedar molt bé de cara a la galeria. El problema és que quan s’afirmen coses, en primer lloc s’ha d’estar molt segur del què es parla i tenir arguments sòlids i contrastats, i en segon lloc, aquests no poden entrar en contradicció, si no, deixen de ser vàlids i es demostra una gran desconeixença. I en tercer i darrer terme, quan s’assenyala i es culpabilitza un col·lectiu de certes coses, s’ha de pensar molt bé què es diu i com. I amics de la PIA, amb la Xarxeta heu topat. I mirin, potser ho sóc en certes coses, però la meva imbecil·litat està una mica més per sobre d’aquest manifest. I per aquí, no.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Uns quants fets, DUI-RUI i coses…

Bé, estem en un punt on hom, ja va perdut. Que si DUI, que si RUI, que si DI, que si no sé què no sé quantos… un munt d’articles, de gent i opinadors, en favor en contra…. així que aquí va el meu. Fa molt de temps que no feia un escrit, han passat tantes coses en tant poc temps que quan vull escriure sobre un tema, ja n’hi ha tres de nous i un munt d’articles al respecte. Sols (i aquí sí, des del meu desconeixement, no com fa el Germà Bel de fotre cullerada i molts d’altres) exposaré la meva opinió d’uns fets, sols això. Considero que convindrien per adonar-nos d’on venim, on estem i cap a on anem. Òbviament, com tot, que cadascú pensi el que vulgui, ja som grandets, però els fets no es poden manipular.

Abans de les eleccions del 27S i on la CUP va fer una proposta on inclús ERC hi era favorable, va anar com va anar i mira, van parir JxS. Cap problema. Una part rebotada d’ERC va votar CUP, a banda de la pròpia militància i simpatitzants, qual cosa no vol dir que tots els votants siguin independentistes… oh! quina sorpresa! Es veu que això no passa a cap altres partits… ohhhhh… Però manoi! ens van faltar vots (JxS i CUP) per a fer quelcom trencador. Majoria en escons, sí. Molta gent es va indignar molt fort contra la CUP, i encara hi continua, ja que aquella nit electoral en Baños va dir que no es podia fer una DUI. Era obvi: JxS podia portar al programa el que volgueu, eufemismes els justos, però no DUI. A partir d’aquí, ja es pot dir Missa, plorar i criticar. Certament fa certa gràcia que mesos després el President Puigdemont digués que no es podia fer una DUI degut a que no hi havia hagut una majoria de vots. Aquí els que criticaven la CUP van callar com ho continuen fent a dia d’avui. Ni tampoc diran res de les declaracions de fa  pocs dies d’en Mas sobre fer eleccions i comptar vots, no en diran res, bo no fóra que…. 

Després es va fer la Famosa Declaració de Sobirania, al Parlament, al Parlament! i sabeu què? què se n’ha fet? on està allò del Tribunal i tot això? Res, paper mullat, el mateix que molta gent es veu que deia als passadissos i en petit comité. Arriben impugnacions, recursos, un seguit de fets vergonyants com a societat i vergonyant per la manera com es reacciona. Hi ha gent que diu “sols desobeïrem un sol cop, ara no (un això no toca dixit)” doncs mirin, no facin certes declaracions, que molts indepes estem aguantant però ja ens sentim insultats per part de la classe política. Sobre el paper cutre de l’AMI com de l’Assamblea del #SensePor , millor ni en parlem. Es veu que depèn què i qui es pot interpretar i polititzar i depèn què i qui no… Sort que l’objectiu és el mateix… sort…

Seguim, segur, segur, que pel camí em deixo coses, ja aviso.

Lo del Mas va anar com va anar i és un Parlament, així que mira, és lo que hi ha, però jo vaig trempar molt en el debat d’investidura per tal com parlava en Puigdemont, ja us ho dic ara. Els pressupostos, NO estaven en l’acord, com tampoc hi era BCN World. Així que la tonteria de que no hi ha independència per culpa de la CUP algú s’ho hauria de fer mirar una mica. I amb això no vull dir que la CUP ho faci tot bé, no. Com no ho fa cap partit. Ara bé, que es rebaixin uns impostos i tal, passa pas res… Com la ILP educació i altres… però res tu… que res… Que hi hagi en Gordó a CDC, quan ara representa que ja era súper indepe, tela, com lo del Bel de Tortosa… resulta més pràctic atacar a la CUP. Doncs mira, ja us ho fareu. Però quan parleu de Govern, si-us-plau, no caigueu en aquell pensament endogàmic convergent de que les institucions són vostres.

Sempre he pensat que convocar les eleccions, davant la primera negativa del 9N, ERC i CiU (o CDC separada) hauria segurament arrassat, però va anar com va anar, donant ales a Ciutadans i als Comuns, però fer la merda monumental del procés participau i anar de màrtirs durant anys es veu que ens portarà a la Independència. Com? que el Procès participatiu del 99N, va ser un RUI? Doncs perquè no s’ha acatat? Com? Que el 27S era per a fer una DUI? Com és que no s’ha acatat?

I ara, just ara, un merder d’opinadors es foten un embolic que maregen al personal. Tireu endavant i si el RUI pot servir (vist que ni el 99N, ni DUI, ni res) doncs fem-ho. La CUP ja ha dit que endavant, Demòcrates també, inclòs en Tremosa dient que justament era una cosa que ens uneix. Com la pròpia Assemblea ho posarà a votació. Així doncs, veient el panorama, caldrà fer alguna cosa més que atacar-nos. Avui m’ha fet molta gràcia certa gent dient que primer llei de transitorietat i després… Viam, amb les lleis que s’han fet i impugnacions i acataments, aquesta ara sí? Dins d’un marc que no es el teu, qualsevol llei o cosa que facis sempre serà invalidada, com fins ara. I com a final penseu una cosa, no és questió de trasvassament de vots de CDC a ERC, d’ERC a CUP, de CUP a ERC, d’ERC a CDC som les que som, i ens falten vots. Gràcies per participar a les espanyoles, ja que els simpatitzans de la CUP i habitants de Veneçuela no van existir, com les manifestacions obreres a l’Estat Francès i moltes d’altres coses.

Per cert, vaig llegir una piulada dient que lo que mutaven eren els virus (contra la CUP) i cert és: com les sigles CiU, CDC, JxS, DiLL, refundació. I ho dic amb tristor ja que sembla que anem a unes altres eleccions, qual cosa no crec, com no creia, que sigui la millor opció ara mateix.

ChmU0v6WUAAJwDH

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

“Què no ÉS CDC” @jnadalcanto 

Em sorprèn la sorpresa amb què alguns han reaccionat davant l’enèsima i innecessària crisi de govern provocada per Santi Vila, que novament frena el Procés del Parlament de Catalunya.
I dic que “em sorprèn la sorpresa” bàsicament perquè no entenc que, a aquestes alçades del partit, quedi algú que no sàpiga què és, o més ben dit, què no és la CDC. Crec que, precisament, això és el més rellevant i el que ha portat a més equívocs : confondre certes coses amb la Independència.

CDC no és independentista: independentista català és el que, ara per ara, té un únic objectiu: que Catalunya esdevingui un Estat. PUNT. CDC no vol això, i aquí rau el primer dels problemes: la CDC demana que Catalunya esdevinguin un Estat democràtic dins de la UE. Independència i Europa. Tots dos o cap.

CDC no és demòcrata: és dictada a dit. I això és un punt clau, perquè demòcraciaa i assemblearisme són conceptes que s’assemblen però que no són, en absolut, el mateix. La CDC no és, un partit “clàssic”. La gent de dalt és qui decideix i no els representants del Parlament. El nostre sistema democràtic, tal com el tenim concebut, escull unes persones i els dóna responsabilitat, càrrec i sou per dur a terme una sèrie de mandats, en acord democràtic amb la resta de forces. Això, a CDC no es té en compte. Encara que la CDC vulgui aparentar ser la força més gran del Parlament, la gent de CDC mai no negocien. Fan propostes de màxims, obviant el percentatge de població a qui representen.

CDC no és un interlocutor: En Trias descobria fa pocs dies, amb sorpresa naïf, que, quan intentes parlar amb els okupes del Banc Expropiat, has de callar! No es pot arribar a acord, posem per cas, amb l’Anna Gabriel, l’Eulàlia Reguant o qui sigui. Sempre et diran el mateix: “Això o res”. I qui més fa xantatge, guanya. La posició més radical, guanya. Tot acord de mínims es dissol ràpidament sota quatre lemes simplèrrims. Ara s’estan negociant els pressupostos i en Junqueras, també naïf, buscarà “agradar als convergents” amb els pressupostos més socials de l’univers conegut. Fracassarà.

CDC no és capaç de governar: algú que anomena “Xusma” els estaments de representació democràtica i que es declara democràtic mai podrà fer ús del pragmatisme que tot governant (des de Pujol fins a Mas) tard o d’hora ha de tenir. Vols invertir en A? D’acord: hem de treure diners de B. Cartesià. Dir que vols doblar la inversió en A i en B només funciona si A i B surten de la bóta de Sant Ferriol…

Que quedi ben clar. Aquest article no pretén faltar al respecte a la CCD. Crec, de fet, que un convergent de soca-rel hauria de llegir aquest article i sentir-s’hi profundament representat. “Independència i democràcia”, “ el que jo digui o res” i “el Parlament és Matrix” són els seus eixos bàsics.

I tampoc pretenc fer #PressingCDC , entès com a pressió per forçar una renúncia a ser el que són. CDC s’ha guanyat, a les urnes, l’espai que té al Parlament. I la seva opció és ben legítima!

L’únic que pretenc és deixar clar que si al final això peta i tornem a anar a eleccions, aquells que us considereu “independentistes” (sense clàusules ni lletra petita), aquells que voleu votar persones que us representin al Parlament, aquells que voleu governants que governin, simplement no heu de votar la CDC.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre la gestió dels refugis i altres…

Ara fa pocs dies vaig anar al Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, volíem passar-hi uns dies, res de l’altre Món. La idea era fer nit a un refugi lliure i durant el dia fer uns quants cims, és a dir motxilles carregades a tope per a deixar-les en el refugi, i una motxilleta petita per  a fer les sortides als cims. Sempre intento ser una mica previsor, així que agafo Google, cerco el telèfon del guarda i com sempre, no contesta. Més endavant he vist que l’han canviat sembla ser i no l’han actualitzat…

Així, carregats com a mules, decidim pujar, per sorpresa meva, els refugis lliures estan tancats, sí, tancats. Resulta que a aquesta època sols hi ha oberts els de pagament. No ho entenc, val que es vulgui explotar una activitat i una zona determinada, val. Que val que hi hagi el servei de taxi, que et puja fins a St.Maurici, fins la cascada o fins i tot a Amitges, val. Entenc que la gent pagant un preu s’estalvii certa caminada per a poder gaudir d’una part del Parc, em sembla estupendo. Òbviament, amb la quantitat de gent que va al Parc, els refugis estaven a rebentar, i no ben bé de gent muntanyera, però bé, si encarregues i pagues et quedes la plaça, res a dir.

Ara, que d’aquí, a que et clavin 3 Euros per una Coca-Cola o un Aquarius, ja té tel·la, ó 4 Euros per un vol de brou, com 17 Euros la nit, 17 Euros sopar… I que en molts ni tants sols hi hagi aigua calenta per a dutxar-te, o bé, paga un suplement, com en el cas d’un refugi, que per conectar-te a internet has de pagar també. L’abús o, diguem-ne, interpreto el monopoli d’un Parc Nacional, considero que arriba a nivells escandalosos. No sols això, a la tornada vaig veure dos nois valencians demanant al punt d’informació un mapa, els hi van donar un full amb el noms dels refugis dintre d’uns requadres i units per fletxes. TEL·LA. Certament, es podien haver informat millor els nois, no ho nego, però que al punt d’informació els hi donèssin aquella merda de full em va sobtar, anaven a fer la ruta sencera de Carros de Foc. Hom, que n’ha fet bona part, i pensant en ells, no ho va dubtar i els hi vaig donar el meu mapa (el que es paga, diguem-ne). Qui hagi estat per allà, a banda de l’Estany i quatre cosetes, quan fas ruta has d’anar ben indicat, i malgrat tot, la possibilitat de perdre’s pot ser elevada.

Entenc que tothom s’ha de guanyar la vida i que les coses valen diners, però a l’hivern, tots aquest refugis guardats (de pagament) estan ben tancadets, en canvi, els lliures estan ben oberts. Perquè? Perquè no ho estan tot l’any? Si segurament, molts acabarien fent gasto als refugis que tenen menjar i beure! O és que a l’hivern, com que hi va menys gent, ja no us és viable? És per això? Si és per això ja és el summum de la vergonya…

1 2

També estic sorprès que de la ruta Carros de Foc hi ha un tram bastant fotut, el tram de Contraix, el vam fer amb una mica de dificultat degut al pes de les motxilles. Considero que hauria d’estar indicat que és un tram força perillós i que molta gent desconeix. I d’accidents en passaran sempre, però si per informar es pot estalviar-ne algun, benvingut sigui. Com a detall, jo mateix desconeixia el tram, com un noi que vam trobar que anava amb el seu gos, va arribar en aquell punt de seguir o tirar enrera ja que al gos se li va saltar una ungla, per sort entre nosaltres i una colla de la Bisbal li vam envenar la pota i va seguir endavant, ja que era preferible que a tornar enrera.

En fi, considero que es pot gestionar i informar molt diferent del que s’està fent ara.

Per cert, aquestes ressenyes tant així, són d’una guia que val 21’70 Euros:

       3

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Un vot de confiança a Les Franqueses

El moment s’atança, aquell moment, el de votar a les eleccions municipals. Hom es planteja a qui votar (o no, no sé), els qui no seran votats ja els tenim clar. Sempre m’he considerat d’esquerres, i sí, independentista. Així, a nivell personal, descarto moltes candidatures. Cert és que vaig fer un article sobre el vot municipal i que serveix per al que serveix, i continuo pensant exactament el mateix. Així doncs, esclau de les meves paraules i ideologia, he de ser coherent. Tinc un càlcul aproximat que a Les Franqueses hi haurà unes 11 candidatures, pel cap baix. Elimino grups de dretes, em quedo amb els d’esquerres. Han fet alguna cosa bona els de dretes o esquerres que han governat? Sí i tant, amb indiferència d’eix ideològic. Sempre he pensat que un Ajuntament és, i ha de ser, persones al servei del Poble, ergo, en part, certes coses localment són relatives. Però hi ha una balança, aquella balança, LA balança™. S’han fet coses bé? Sí, se n’han fet de malament? Sí. Com un friki que recorda la portada de Metallica “and justice for all” (els que en sou, ja enteneu que us estic dient) hom suspesa coses. Sol passar. Si em permeteu fer una extrapolació molt cutre, és com els menjars que em feia la meva mare de petit: si era bo ningú deia res, es donava per fet que havia de ser bo. Ara, si un dia el menjar no agradava, es deia. Es a dir, un funcionament primitiu, i som així. Quan es fan les coses bé, ningú diu res, si es fan malament, saltem. En part, això, vist globalment, no és dolent, simplement som exigents i/o donem per fet que les coses s’han de fer bé. 

La balança, la que decanta les coses, per a mi, és la suma de coses bàsiques: diàleg, raonament, exposició, seny i territori, o algo aixins, el meu mapa mental de les coses és el que és. És a dir, les coses dolentes per poques que siguin, en detriment de les bones, pesen molt, no és equitatiu una bona i una dolenta dongui com a resultat zero i qui dia passa any empeny… no, en el meu cas NO. No pel fet de que sigui dolenta, no pas, tothom s’esquivoca, faltaria més! Ara, quan aquestes coses afecten a un deute, al territori i a les persones, agafen un caire molt important, ja que això perdura i afecta a tot el Poble, i no sols per una legislatura, no, per sempre o durant anys. Aquest seria el resum.

Així, ara que ja porto una estoneta de tostón, reduït les coses, queden dos partits a qui votar. Fa anys, un grupet ens vam plantejar crear una CUP, no es va fer per un sol motiu, restàvem vots a altres i segurament, en aquell moment, vam pensar bé, vist lo vist. La política a Les Franqueses fa anys que està dinamitada, m’atreveixo a dir que serem el municipi del Vallès Oriental i potser de Catalunya, on hi haurà més candidatures. Les Franqueses és un municipi molt puta™, som una agrupació de pobles amb les seves urbanitzacions i barris, que s’assemblen com l’aigua i l’oli entre si, que depenent del seu estat físic ambdós seran líquids, que sí. Ara, intenta barrejar-ho i fer-ne un sol líquid, impossible. 

Sempre, sempre he votat ERC al municipi, mai me n’he amagat, faltaria més. Però entre la tonteria de que cal votar a partits no se què… entre la tasca feta i altres coses fetes com a Partit a nivell general, doncs mira, ara no. Val a dir que a la secció local hi ha bona gent, de fet, com a tot arreu, i les coses són així, la gent de base, la gent que sap que és picar pedra, sigui del signe que sigui, valen molt la pena i aporten molt. Hi ha qui pensa en el vot útil. Quant temps portem pensant en el vot útil i no se què, no sé quantos? Fa molts anys que dura, masses. I amb el Procés™ ja fot peneta i tot, traga, traga i traga….. Basta tu! Basta! 

Així que votaré a aquestos™ de Les Franqueses Imagina. Ja que en conec uns quants membres i treballen (lo que dèiem de la gent de base abans). Aquesta vegada no faré vot útil, aquesta vegada faré un vot de confiança. Hi ha gent amb la qui hi confio, molt. Amb la que ens entenem, amb qui, malgrat diferents visions de les coses, enriqueixen el debat. I ja us dic, els que sigueu de política municipal, als partits, tots (i depenent del municipi), hi ha una d’hòsties internes i personals per flipar, i ho sabeu.

Això no treu que sigui crític, no amics, no, i ho he parlat amb alguns. Van fer un lleig molt i molt gran a l’inici, no m’hi vull recrear, però va ser lleig™. I així, dient les coses i amb el respecte, és com un veu les coses malgrat tot. I estic convençut que hem fet una miqueta les paus, a qui li correspongui, van optar per una cosa en detriment de… Però així és la vida tu! Però com som així, i som com som, ens cal gent de tot tipus, això enriqueix, per bé o per mal, la diversitat sempre és benvinguda.

El que veiem molts, i no és farol, és que LFI torna als inicis aparentment, és a dir, prioritzar un resultat en pro de la coherència, reitero: aparentment. Sóc un gran fan de que Podem vagi per separat per a veure l’hòstia que es foten, les coses clares. Sóc un dels que va signar el manifest del Procés Constituent, fet que no treu que m’agradin certes candidatures on es presenten. LFI, vol sumar, en aquesta suma s’ha perdut la part d’IC (esquerra verda, crec que s’han de dir), res greu. En detriment de sumar als Pablemos i PC, bé.

 La rabieta que em dóna els Pablemos és molt gran. Un nyap, un bunyol, un bluf. Ara, volen fer política municipal? Voleu fer canvis? On estaveu fins ara? Vols fer política? Sí? Doncs us donc un cop de mà, va, sóc generós. També us votaré, som-hi, demostreu que us interessa, piqueu pedra, ara, sueu la cansalada com han fet d’altres. No us donaré l’opció de queixar-se per a queixar-se sense fotre ni brot, ni amb discursets facilons. I aviso que cansa una miqueta vantar-se de que teniu una candidatura, si aquestes són les aspiracions, no anem bé, primer pensar, després fer i després treure pit. Com les assamblees són sobiranes, caldrà vigilar…. 

I malgrat tot aixonsens, ens cal un LFI fort, ens cal, ja que s’han fet el seu lloc, la seva aportació i el seu debat i la seva manera de fer. Són com (crec, malgrat diferències) sóc jo: una pedra a la sabata. Però ens cal aquesta pedra, aquesta, justament, és la que marca la diferència i ens fa plantejar la política municipal d’una altra manera que no pas aquella de votar cada 4 anys. Malgrat tot, són necessaris per a donar aire innovador a la política. 

Tot el meu suport. Endavant. 

  

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari